Pel Forat de l’Altre Món. Un projecte de recuperació de memòria i identitat comarcal

  // Marta Micháns & Iris Pallarol

Sabeu què és un “forat de l’altre món”? Es tracta d’una esquerda a la roca de la serra que envolta Albelda, i diuen que, si hi tires una moneda, no sents com arriba al fons. És, de fet, el lloc mitològic de les albeldeses: totes sabem que estos forats existeixen, molts no n’han vist mai cap, i només qui és més expert sap quants n’hi ha i on són.

Com bé diuen els veïns d’Albelda, estos forats a la roca pareix que mos porten a un lloc molt llunyà. Tan llunyà com les històries que les generacions més grans del poble d’Albelda mos van contar durant l’any passat, i que es van convertir en visites guiades, en un llibre il·lustrat, i en una investigació acadèmica. Però, bé, això és tirar molt endavant. Anem pas per pas cap al forat de l’altre món!

Tot va començar ara fa vora dos anys, amb naltres dues caminant per estes mateixes muntanyes de la part alta d’Albelda, els Pllans, on mos va parèixer que havíem de deixar constància d’allò que mos contaven les nostres iaies. Vam començar per elles, per Consuelo i per Maria Teresa, i vam anar recopilant les històries de la memòria viva del nostre poble, gràcies a la generositat de Vicent, José, Victorina, José Manuel, Teresa, Carmeta, Tonyo…

Durant juliol i agost del 2020, més de dues-centes persones van escoltar les seues veus en una sèrie de visites guiades pel poble. A través d’un altaveu, les històries de vida dels nostres iaios ressonaven en aquell escenari que compartíem: els carrers d’Albelda. Però, a més a més, les històries fan una cosa fabulosa: generen noves històries! I es que, de vegades, es feia la màgia i, en referir-nos a una vivència o passar per un lloc concret, algú compartia allò que portava a dins des de feia molt de temps. I el seu relat s’incorporava a la visita que, de sobte, es feia més rica. 

Així, estes rutes es van convertir en un espai en el qual aquell viatger intrèpid arribava, escoltava les nostres històries i les feia seues. I, de què parlaven les històries? De moltes coses, com del canal, les tradicions, l’escola, de nenes que jugaven i joves que ballaven; però especialment parlaven de la guerra, de dignitat i de memòria.

Després de l’estiu, mos va quedar una mena de ressaca emocional. Va ser un estiu on vam aconseguir la mirada de mitjans de comunicació, d’entitats regionals i, sobre tot, de tots els veïns d’Albelda. Per això, vam voler seguir. Vam presentar les històries d’Albelda al festival de la vida sostenible del Museu de la Vida Rural, a l’Espluga de Francolí, i als alumnes de Comunicació Audiovisual de la Universitat Rovira i Virgili. També vam fer de YouTubers i vam crear una ruta històrico-política virtual, on la memòria compartida pogués quedar fixa, visible, disponible per a tothom que la volgués escoltar de nou. A més a més d’això, vam rebre un ajut del Centre d’Estudis Lliterans per conduir una investigació acadèmica que, de moment, va avançant cap a la valoració d’un model de recuperació de memòria democràtica mitjançant els relats de vida.

I ara direu: tot això està molt bé, però per què Albelda? Doncs perquè som d’ací, això és clar, però no volem quedar-nos només amb Albelda. Volem impulsar un programa de formació per a que tothom puga seguir la metodologia que ara estem provant als seus pobles. Creiem que no hem de ser naltres les que repliquem el que hem fet als pobles dels altres. Ningú no coneix millor la idiosincràsia del seu poble que qui hi viu. Per això, hem començat a col·laborar amb l’IES La Llitera, on els alumnes de 1r a 4t d’ESO entrevistaran els seus iaios i iaies. 

El nostre objectiu és, de cara a l’estiu vinent, poder desenvolupar un petit equip de treball comarcal jove per iniciar un procés de recuperació de memòria a la comarca de La Llitera. Creiem que la memòria dignifica i que ho fa en vàries vessants: a qui mos conta un bocinet dels records que composen la seua identitat i a qui és recordat, a qui la recull i a qui la rep, que com hem vist, moltes vegades engega un exercici propi de record dels seus propis passats. La memòria té tantes formes i tantes maneres de ser rellevant pel present, que no podem deixar-la escapar.

Tres moments de la ruta de l’any 2020. / Marta Micháns & Iris Pallarol

Les autores, al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí. / MVR