Nou número de ‘Littera’, la publicació periòdica del CELLIT

//Josefina Motis

Recentment s’ha publicat un nou número de Littera, la revista editada pel Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT). Es tracta del número 6 i aporta informació especialitzada i inèdita sobre la comarca, referent a art religiós, història, sociologia, personatges, sense faltar estudis en profunditat d’actualitat. El nou número conté temes i autors de molt interès, cadascun d’ells tractat amb una extensió adequada i amb tota mena de detalls.

María Jesús Gregorio Zarroca escriu sobre el patrimoni desaparegut de l’església de Santa Maria de Peralta de la Sal, concretament del retaule de l’altar major, desmantellat i venut l’any 1908, del que en va quedar poca informació més enllà d’unes poques inscripcions antigues, un informe i un croquis de 1908.

Víctor Bayona i Silvia Isábal fan un recorregut biogràfic per la figura de Cervera Roche, un ambiciós mercader del segle XVI que va comprar el senyoriu d’Alfacs i va tenir forts enfrontaments amb els poders senyorials del moment. Els autors han analitzat molta documentació que ajuda a comprendre aspectes de la societat i economia de l’àrea de Binèfar durant l’Edat Moderna.

Valeriano C. Labara fa un escrit sobre la vida i obra de Dolores Cabrera i Heredia, poetessa romàntica de Tamarit de Llitera del segle XIX, ressaltant la seva obra i les seves relacions socials, que van influir en altres poetes del seu temps, Gustavo Adolfo Bécquer inclòs. Un altre autor, Ernesto Fernández-Xesta, descendent de la poetessa tamaritana, analitza part de la seua correspondència amb el poeta coetani Gaspar Bono Serrano, descrivint amb més detall la realitat personal, familiar, social, econòmica i literària en al que vivia Dolores Cabrera.

Enrique Corbera Abillar analitza la pintura de la Mare de Déu de la Mercè de la capella de Casa Albano, de Valldellou, una mostra d’art contemporani religiós obra del pintor Jaume Casas i Sargatal, de la que es comenten els seus trets característics i l’obra de l’autor.

El mateix Enrique Corbera signa un altre article sobre els treballs d’entomologia fets pel jesuïta tarragoní Longinos Navás durant la seva estada a Sant Esteve de Llitera l’any 1912. El jesuïta y científic fou un dels membres mes destacats de al Societat Aragonesa de Ciències Naturals dedicada en gran part als estudis zoològics, botànics i també als geològics.

María Pilar Marqués Cobo analitza l’educació femenina durant el franquisme a la Llitera, amb un interessant recorregut de com va evolucionar aquesta qüestió durant la dictadura i el paper que va jugar la secció femenina de Falange en l’educació de la dona.

La sociòloga de Binèfar Carmen Capdevila Murillo presenta els resultats d’un estudi sobre la joventut a la comarca de la Llitera. És un molt interessant treball d’actualitat en el que s’estudien les característiques de la joventut que creix i te la vida en el món rural. L’autora va fer una enquesta a 24 joves per esbrinar les seues perspectives de futur, oportunitats laborals, tipus de relacions amb amics, família, veïns, com es la vida al poble. Distingeix entre joves que viuen a poble i els que han anat a viure a la ciutat, i també té en compte la perspectiva de gènere, i posa de relleu les desigualtats entre homes i dones a la societat rural, cosa que permet reflexionar sobre aquesta qüestió com un dels factors que facilita que les dones se’n vagin i no tornin.

Eugenio Monesma Moliner presenta uns ‘Estatuts’ aprovats a Calassanç l’any 1670 per tal de regular les sancions per als delictes que es produïen a la localitat, unes normes que després van adoptar també altres pobles.

El volum acaba amb unes ressenyes de llibres d’autors de la comarca, que poden tenir molt interès per a futurs treballs. Enhorabona als coordinadors de l’obra i els animem a seguir amb esta feina de tanta qualitat i tan necessària per a donar a conèixer el nostre territori.