Nou número de la revista Littera
// Josefina Motis
S’ha publicat un nou número de Littera, la Revista de Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT), farcida de continguts referits a la comarca que fan d’aquesta revista una font d’informació de primer ordre. És la número 7 de la sèrie, i inclou onze articles relativament extensos i un apartat final de ressenyes de llibres relacionats amb la comarca de la Llitera i publicats recentment.
El volum s’obre amb un article de Silvia Isábal Mallén titulat «El document més antic de la història del canal d’Aragó i Catalunya». La autora ressalta que la història de aquest canal, tan transcendent pel que va suposar per la vida de la comarca, va començar molt abans de fer-se realitat. Fins ara s’havia considerat que la petició de l’Ajuntament de Tamarit es va fer el 1782, però hi ha indicis de que des de l’Ajuntament de Binèfar ja es va fer la mateixa sol·licitud una dècada abans.
Diego Gibanel Faro fa una aproximació toponímica del nom del poble d’Esplús (o Esplucs, com en diem als pobles catalanòfons de la comarca), en el que s’hi exposen diferents teories i es reflexiona sobre el seu significat i motivacions, així com sobre l’evolució de la seua representació gràfica.
Izaskun Ambrosio Arcas i Joan Rovira Marsal analitzen el ritual funerari que feien els habitants de l’aldea despoblada del Pou de la Figuera, situat en el terme del Torricó, on els difunts eren enterrats amb una moneda a la mà. Els autors fan un inventari de l’aixovar i del material numismàtic recuperat.
Javier Giralt Latorre signa un article sobre la toponímia d’Alins del Munt, l’únic poble de la Llitera de parla aragonesa, si bé amb una certa transició al català.
Enrique Corbera Abillar hi aporta dos articles. En el primer, fa una síntesi biogràfica de l’albeldà Antonio Sangenís i Torres, un matemàtic del cos d’enginyers i líder destacat en la defensa del setge de Saragossa per les tropes napoleòniques. En el segon, analitza un llibre d’agricultura pràctica conegut com «la cartilla de la Llitera», redactat pel tamarità Francisco Gilabert Alentorn (segle XVI).
Francisco Murillo Murillo escriu un text sobre una comunitat mudèjar que va existir a Sant Esteve de Llitera entre 1150 i 1350,on s’explica la coexistència entre musulmans i cristians. Els mudèjars es regien per les seves pròpies lleis, fins que l’assetjament de les autoritats cristianes i diferents episodis de pesta van minvar la comunitat fins la seva desaparició.
Un dels textos més sorprenents és el que signa Jesús Martín Martínez, sobre el procés de descobriment de la platja fòssil de Peralta de la Sal per part del geòleg Clemente Sáenz García. El 1929, mentre treballava d’enginyer de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, va explorar el jaciment i hi va identificar petjades d’ànecs fòssils. L’article descriu la troballa i publicació científica del conjunt fòssil, un fet de primera magnitud en l’estudi científic de les icnites.
Juan Antonio Frías Ugarte i Víctor Bayona Vila fan una anàlisi del cens de Peralta de la Sal del segle XVI, un manuscrit de 42 pàgines enquadernades amb pergamí, on hi ha una relació de persones i totes les respectives propietats, així com una gran quantitat de pistes sobre l’organització municipal i les operacions comercials.
L’etnògraf Eugenio Monesma hi aporta un treball sobre una antiga bassa d’enriuar cànem recentment descoberta al terme d’Albelda, molt a prop de la bassa de la Penella, documentada en el segle XVIII. L’autor descriu el seu funcionament a partir del procés de cultiu i elaboració del cànem, un conreu que es va abandonar a la comarca a mitjan segle XIX per motius de salut pública.
Finalment, Marta Michans i Iris Pallarol presenten els resultats del projecte ‘Pel forat de l’altre món’, en el que. a partir de diversos testimonis directes d’esdeveniments de la guerra civil i la postguerra al municipi d’Albelda, es reivindica la memòria individual com a font per a la construcció d’una memòria col·lectiva més justa.
Publicat a Temps de Franja n. 156, gener 2023
Tags: Llitera
