Fa poc, l’escriptora de Binèfar Silvia Isábal Mallén feia menció a la revista Somos Litera (al número d’abril) d’una època en què moltes famílies vivien a les finques en habitatges disseminats per la comarca de la Llitera. En aquelles condicions, molts alumnes tenien dificultats per a traslladar-se a les escoles dels pobles propers i per això es van haver de construir escoles al camp. D’esta manera els fills i filles de jornalers i pagesos que vivien a les torres o que hi passaven molt de temps, podien rebre serveis educatius.
Ací fem un breu un resum d’aquella crònica publicada a la secció «Historias de nuestra historia», perquè encara tenim un record molt viu d’aquelles escoles rurals que van aparèixer per la Llitera entre els anys 40 i 60 del segle passat. Per exemple, es citen els casos d’Esplucs, on hi va haver escoles a les quatre grans finques agrícoles de Las Pueblas, Ráfales, Vencillón i El Pilar, o el de Sant Esteve de Llitera, que va tenir l’escola de Santa Maria en un indret pròxim a Algaió, mentre que al terme de Tamarit de Llitera es van crear les escoles de la Melusa i de Ventafarines. Era molta la gent que vivia en disseminats rurals en aquella època.
Cal dir que el motiu de la creació d’estes escoles no era només el poder garantir assistència escolar a un gran nombre de criatures, sinó també pal·liar les necessitats de les grans propietats per tal d’assegurar que jornalers i masovers no marxessin de les seues terres.
Jo voldria referir-me a la que més recordo, que és la d’Albelda, i que estava situada a la partida de Les Guardioles. Era una partida del terme municipal d’Albelda, en la que hi vivien també persones dels municipis propers de Tamarit, Castellonroi, Almenar i Alfarràs. Allà hi havia una d’estes escoles disseminades, que comptava un nombre d’alumnat fix i amb un contingent variable que depenia de les feines del camp en cada etapa del calendari anual.
Tal com informa Silvia Isábal, l’escola es va començar a construir l’any 1962 gràcies al Plan Nacional de Construcciones Escolares i es va fer efectiva l’any 1964. Cal dir que es va fer realitat gràcies a que Edmundo Ballesté Zamora va oferir el terreny i els torrers dels voltants van construir-la entre tots amb els materials que va aportar el Ministeri. Va ser una aula mixta amb un petit habitatge adossat.
La primera mestra que hi va haver va ser Carmen Garós Vicén, que era filla dels mestres d’Esplús, i que després es va casar a Alcampell (casualment, va morir a Lleida el passat mes de juny). L’escola tenia un jardí que cuidaven els alumnes, i l’espai permetia fer la missa dels diumenges i cerimònies com comunions i casaments. Van ser molts el mestres interins, joves que començaven el seu magisteri, que es van iniciar en aquelles escoles. Una va ser Araceli Ballester Zamora, la filla de la família que va aportar el terreny, que després es va casar també en aquell mateix lloc.
Amb el temps els alumnes van anar disminuint, per una menor natalitat i per tenir les famílies millors mitjans de mobilitat. L’arribada de l’automòbil va modificar a fons el nostre món rural. Lo rader mestre que va ocupar aquella plaça, a principi dels anys 80, va ser José Antonio Adell, un nom de pes a la Llitera actual per la seua sòlida obra assagística i literària. Ell mateix diu a Silvia Isábal en la seua crònica que va acabar el curs 1982-1983 amb només quatre alumnes. L’ escola de Les Guardioles va ser suprimida oficialment el febrer de 1984, just vint anys després de la seva creació.
Agraïm molt a la revista Somos Litera que mantingue la secció «Historias de nuestra historia», en col·laboració amb el Centre d’Estudis Lliterans, coordinada per Silvia Isábal i Víctor Bayona, que tantes coses interessants ens mostra sobre el nostre territori.
Disseminats de la plana de la Llitera // Josep Espluga
Publicat a Temps de Franja n. 162, juliol 2024