Les primeres màquines agràries a la Llitera

// Josefina Motis

Recentment la revista Somos Litera ha publicat una imatge d’un dels primers moments de la tecnologia aplicada als usos agrícoles i industrials de la comarca. El text, signat per Silvia Isábal i Víctor Bayona, mostra la imatge d’una “locomòbil”, un motor portàtil que podia ser adaptat a qualsevol zona de treball, que data de final del segle XIX. Eren màquines que funcionaven amb vapor i servien per donar força a màquines agrícoles, així com per a usos industrials.

La imatge que comenten Silvia Isábal i Víctor Bayona prové de la Casa Ruata de Binèfar i formava part d’una trilladora. Eren molt poques les que es comptaven a la zona en aquella època. Se’n coneix una altra que estava a Esplucs. Els autors diuen que les primeres noticies sobre aquest aparell van ser publicades a La Vanguardia arrel d’un accident que hi va haver l’estiu de 1915. Sembla que va explotar i va ferir greument l’administrador i el mecànic va quedar sense esperança de vida. Durant els anys 20, la locomòbil de la casa Ruata es va arrendar per a diferents tasques agrícoles, així com per una fàbrica de conserves que hi havia a Binèfar. Així, es podia treure rendiment de l’aparell llogant-lo, i se’n treia una rendibilitat que ajudava a pagar el seu preu elevat.

En general la mecanització del camp va ser molt lenta, fins a ben entrat el segle XX l’energia humana i dels animals va ser fonamental per a les feines del camp. Però la foto que comenten demostra que la comarca va estar al dia amb la tecnologia del moment, encara que no es pot assegurar que en tots els altres pobles s’utilitzés la locomòbil.

Després, els autors comenten també les primeres màquines recol·lectores de Binèfar de les que diuen hi ha alguna imatge a la Avinguda del Pilar que podrien ser ja dels anys 50 u 60. Sílvia Isábal dóna una amplia explicació de la marca Cockshutt, que era una empresa de tractors i segadores provinent de Canadà. Quan es van generalitzar als camps, va suposar un pas de gegant en la feina de segar, que va simplificar tot el procés de sega i trilla. Recordo que les primeres màquines (“cosechadoras”) que es van veure pel terme van causar impacte. La gent caminava quilòmetres per anar a veure aquella màquina que ho deixava tot recollit al mateix bancal, amb les bales de palla fetes i tot, un espectacle que pareixia que seria sempre només un privilegi d’uns pocs. Silvia Isábal i Víctor Bayona assenyalen que les màquines que hi havia a Binèfar, quan acabaven la feina a la zona anaven a treballar per altres regions, portant el nom de la comarca a llocs molt llunyans d’Aragó i de Castella i Lleó, sobretot.

L’evolució de la maquinària agrícola no ha deixat de progressar. Les raderes informacions apunten que hi ha una nova agricultura que s’anomena “agrovoltaica”, que comença a desplegar-se per diferents països europeus i de Nord-Amèrica. Són projectes innovadors que combinen la producció d’energia solar amb l’agricultura. A Espanya, el Projecte SUSTAINEX a Extremadura te un desenvolupament interessant en aquest sentit. Aquesta pràctica permet el doble us del terreny on els panels solars s’instal·len sobre els cultius proporcionant ombra i disminuint la evaporació del aigua. Així, en teoria, al temps que ajuda a generar energia neta, també pot millorar l’eficiència dels cultius. Si la Llitera va ser pionera en la introducció de maquinària moderna des del segle XIX, potser encara veurem aquesta nova tecnologia als nostres camps i podrem comprovar-ne els resultats.