Les campanes de la Llitera
// Josefina Motis
El Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT) acaba de publicar un nou exemplar de la col·lecció Gypsa, aquesta vegada dedicat a les campanes de la comarca de la Llitera. Es tracta d’un acurat estudi magníficament il·lustrat amb imatges i fotografies.
El llibre es titula Las campanas de la comarca de la Litera. Estudio e inventario i està escrit per Joan Alepuz Chelet. Amb aquesta obra, el CELLIT pretén donar a conèixer les campanes conservades a la comarca que tenen un gran valor històric i cultural lligades a la tradició. Els diferents tocs ens recorden com organitzaven part de la vida els avantpassats. Encara recordem com eren els tocs de festa, de diferents cerimònies religioses, i els de dol. La seva configuració, la col·locació, i la sincronia amb els rellotges de campanars, demostren que la intel·ligència humana sempre ha sabut aprofitar els elements que té al abast.
Pel que fa a la cronologia, les campanes estudiades van des del segle XVII fins l’actualitat. S’ha de tindre en compte que anteriorment n’hi havia de més antigues, però que van desaparèixer per diverses causes, algunes per destruccions intencionades. La campana més antiga registrada actualment a la Llitera és la de l’església parroquial San Vicente Màrtir d’Albelda, que és de l’any 1609.
Totes les campanes estudiades tenen inscripcions de textos o d’imatges religioses. Al llibre se’n fa una acurada explicació molt ben il·lustrada amb imatges i comentaris sobre els autors que les van fer o que les van encarregar. Es fa referència a les foneries on es van fabricar, així com als professionals de la fosa, que de vegades eren itinerants i altres industrials. Un altre aspecte d’interès és el relatiu a les tècniques de toc habituals a l’Alt Aragó i a la Llitera, com són el repicat, el bandeig, el mig bandeig o oscil·lació, etc.
En alguns campanars també hi havia instal·lades sirenes, que es podien sentir a molts quilòmetres de distància. Recordem que quan tocava la sirena de Tamarit, se sentia per tot lo terme d’Albelda i indicava que era hora de plegar de la feina per a dinar. També es comenten les matraques que hi havia en els campanars d’alguns pobles, que es feien servir en certes diades religioses, principalment per les festes de Pasqua.
Les campanes tocaven les hores i els quarts, i estaven sincronitzades amb unes complexes maquinàries que feien funcionar els rellotges. Segons s’explica en el llibre, en la majoria de pobles no s’han conservat aquelles maquinàries, substituïdes pels nous costums i per la mecanització electrònica moderna.
En la segona part, el llibre inclou una sèrie de fitxes per cada població de la Llitera, amb imatges i explicacions molt acurades sobre campanes i campanars d’esglésies i ermites de cada municipi, incloent les localitats ara abandonades com Quatrecorts o Palagrinyó. Es detallen el diàmetre, el pes, l’autor, l’any de fosa, el mecanisme de toc, les inscripcions, sanefes i decoracions de cada campana. També s’hi indica l’estat de conservació i es fan propostes per a mantenir-les en el futur.
Publicat a Temps de Franja n. 158, juliol 2023
Tags: Llitera
