Gran Recapte 2018

La Rambla 2018 i l’assecador de pernils d’Albelda

// Josefina Motis

Una vegada més ha sortit la revista La Rambla amb tota la informació referent al poble. Què hi trobem? Tot tipus d’esdeveniments organitzats per les associacions locals, per la biblioteca, per les penyes, llumeneres que s’estableixen molt lluny, altres que reben premis d’estudis, esports i esdeveniments socials, com el pas d’una peregrinació a Lourdes, una excursió a les Gesses pel GR23. Una persona que ha fet cent anys, una altra persona molt popular que ja no hi és. Ha tingut també molt ressò al poble una medalla de plata guanyada en una carrera d’obstacles per Pol Oriach a Europa.
Com no podia ser d’altra manera, s’explica la festa de Sant Roc amb tota mena de detalls i la seua programació. També la informació de les millores i projectes impulsats des de Casa de la Vila, com la millora dels camins, la recuperació de la savina, un pont al canal, la millora de la plaça de l’Ajuntament i d’alguns carrers i edificis del poble com el campanar.
Però el tema estrella esta vegada, a part de la gesta heroica del Pol Oriach, és de tipus empresarial. Des de fa uns mesos tota la comarca està pendent del macro-escorxador que s’està construint a Binèfar, i resulta sorprenent la noticia que la mateixa gran empresa que l’està fent, el Grup Pini, tingui aparaulat a Albelda un espai com a assecador de magrers o pernils.
Es veu que a principis del 2018 van començar les converses per instal·lar-lo a Albelda. Amb mesos de treball es va aconseguir que el grup Pini adquirís terrenys a diversos propietaris del poble i que es consolidessin les condicions i processos legals per poder dur a terme el projecte. Segons les informacions que mos han arribat, el 27 abril de 2018 es va sol·licitar la Declaració d’interès Autonòmic al Govern d’Aragó, que facilitaria aquesta activitat econòmica; i el passat 13 de juliol l’empresa va presentar a l’alcaldia d’Albelda l’esborrany del projecte per a obtenir-ne el vist i plau. Properament es presentarà el projecte definitiu a tot el poble.
Les dades de l’activitat que l’assecador de pernils comportarà són molt eloqüents: tindrà una capacitat de 60.000 pernils i 10.000 espatlles a la setmana, cosa que suposa uns tres milions de pernils i mig milió d’espatlles a l’any. Les instal·lacions ocuparan 45.900 metres quadrats, i per la construcció i posada en funcionament es preveu una inversió d’uns cinquanta milions d’euros. La finalitat del projecte es produir pernil de qualitat per a satisfer la gran demanda que aquest producte té a nivell nacional i internacional, ja que l’empresa té distribució als mercats mundials
Es comenta que es va escollir el poble d’Albelda per a situar aquest projecte empresarial a causa del seu clima sec, i també per a descentralitzar les instal·lacions del macro-escorxador que estan fent a Binèfar. D’aquesta manera es podrà reactivar el sector rural i es generaran llocs de treball. Aquest projecte empresarial pot ser molt positiu per a Albelda i per a tota la comarca de la Llitera, ja que pot comportar un canvi profund en les dinàmiques socials, de desenvolupament, laborals, de benestar i de futur.
En paral·lel, el Grup Pini està construint també un escorxador de verres a Sant Esteve de Llitera, amb una inversió de dotze milions d’euros. En total, entre l’assecador de magrers d’Albelda, l’escorxador de verres de Sant Esteve de Llitera i l’escorxador Litera Meat de Binèfar, el grup Pini farà una inversió d’uns 150 milions d’euros que comportarà uns 1.700 llocs de treball. Tot plegat en una comarca on l’atur estructural no existeix, cosa que genera moltes qüestions que veurem respostes en els pròxims mesos.

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: