La joventut díscola d’Albelda en temps antics

// Josefina Motis

Amb al títol “Joventut díscola a Albelda al segle XVIII”, els investigadors del Centre d’Estudis Lliterans Silvia Isábal Mallén i Victor Bayona Vila han publicat un escrit a la secció “Historia de nuestra historia” de la revista comarcal Somos Litera, basat en documentació d’aquell temps. A l’article s’expliquen dos protocols notarials referents als mossos d’Albelda que reflecteixen comportaments dels nostres avantpassats quan eren joves. Es tracta d’una interessantíssima exposició de la realitat de la societat rural en aquells temps.

Amb totes les immenses diferències i evolució que s’ha produït en quasi tres segles, s’observen unes coincidències de base: la rebel·lió d’algunes persones, unes vegades per idealisme i desig de millora, altres per deixar anar l’agressivitat i falta de ubicació que porten en el seu interior. I la reacció de les autoritats responsables de l’ordre, que unes vegades pot ser raonable i d’altres inoportuna.

Un dels documents explica els fets d’unes festes de carnestoltes a l’any 1740. En aquesta festa, abans de quaresma, es permetien llicències sobre bromes, jocs i balls. De tota manera l’Església posava una sèrie de limitacions contra les que es van rebel·lar un grup de joves. Val a dir que fins a ben entrat el segle XX els vicaris tenien molta autoritat i influència al poble, encara que la majoria de la gent no practiqués la religió. En l’escrit s’anomenen els noms i els cognoms de les persones implicades en el conflicte, tots molt propis d’ Albelda i entre els que hi havia un Motis. Crida l’atenció que tots eren masculins, no hi consten noies ni dones entre els rebels ni les autoritats.

La rebel·lió consistí a que aquest grup es van posar a ballar al carrer mentre el vicari feia la cerimònia de resar el rosari a l’església, i ho van fer expressament dues vegades durant aquella festa de carnestoltes. El religiós els va voler posar el càstig previst, que era una multa de vuit rals. Com que ell no tenia l’autoritat legal va recórrer a l’alcalde, però aquest no va estar d’acord amb el càstig. Així que el capellà va portar l’alcalde als tribunals, motiu pel qual es va originar l’acta notarial de la que es fa menció a l’escrit de Isábal i Bayona.

Els autors aporten notícies d’un altre document de 1744. Es veu que la joventut d’Albelda estava dividida en dos colles rivals i que la hostilitat era tal que podia acabar en violència i mals mes grossos. L’alcalde d’aquell moment, que també era jutge del poble, va obligar a signar els líders dels grups una treva de cent-i-un anys. Va ser tota una cerimònia davant notari, testimonis i jurament al davant d’una creu. Aquestes treves forals es signaven per conflictes de més envergadura, però d’aquesta manera es va aconseguir la fi de les hostilitats i de les conductes violentes, i així la pau va tornar al poble.

La secció ‘Historia de nuestra historia’ està patrocinada pel Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT) i apareix cada mes a la revista Somos Litera, i s’hi ressenyen anècdotes històriques que han passat a la comarca de la Llitera. Ho hem d’agrair molt als seus autors, que d’esta manera ens faciliten un major coneixement de la nostra història local.

Albelda. / Pep Espluga