‘La Cartilla de la Llitera’, un tractat d’agricultura del segle XVII

// Josefina Motis

Escrit per Francisco Gilabert i d’Alentorn el 1621 i trobat, analitzat i reeditat per Enrique Corbera Abillá aquest any 2023. El llibre ‘Agricultura pràctica’, també conegut com ‘La Cartilla de la Litera’, editat per l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, va ser presentat primer a la fira del llibre de Huesca i durant l’estiu s’ha presentat en diversos pobles de la Llitera, com ara a Baells, Alcampell o Albelda, el poble natal d’Enrique Corbera.

El llibre ha comptat, a més de l’edició per part de l’IEA, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Albelda i del Centre d’Estudis Lliterans. L’original estava escrit en un castellà antic i ple de llatinismes, mentre que la versió publicada ara és una traducció feta per Enrique Corbera per tal de fer-lo més intel·ligible als lectors contemporanis.

En la presentació del llibre a Albelda, Enrique Corbera va explicar que, ara fa 400 anys, Francisco Gilabert estava relacionat amb el castell d’Albelda i que era l’encarregat de cobrar impostos. Per herència familiar tenia drets sobre la Carlania d’Albelda i sobre la baronia d’Orriols (que ara és una partida del terme de Tamarit). Segons Corbera, Francisco Gilabert devia ser un personatge controvertit, ja que la Real Academia de la Historia el defineix com un “señor-bandolero, cortesano, político, humanista y literato, diputado militar del principado de Cataluña, paer en cap de Lleida, doctor en derecho y agricultor”.

Enrique Corbera va explicar que, quan va descobrir el llibre, el va sorprendre gratament la pretensió de l’autor de formar als agricultors per aplicar adequadament les regles en els cultius i cria d’ animals per aconseguir una millor rendibilitat. Unes regles que va considerar universals, ja que havien de servir per a tot tipus d’explotacions independentment de la seua ubicació geogràfica i de la quantitat de terres disponibles. Totes les recomanacions per a formar agricultors perfectes estaven basades en experimentacions directes que Gilabert feia a la seva finca d’Orriols. Segons Corbera, algunes recomanacions que feia amb finalitats econòmiques segueixen apareixent en llibres de Economia Agrària, amb les adaptacions als nous temps.

El llibre està estructurat en quatre apartats. Primer Corbera fa un petit estudi de les singularitats de la realitat de l’època que li va tocar viure a Gilabert. La segona part està dedicada a descriure la intensa vida de Gilabert, fent menció especial de la seua estada a la Llitera. Després hi ha un estudi dels valors científics que aporta aquesta obra i del pensament moral, social i econòmic que es desprèn de les aportacions fa l’autor. El llibre acaba amb la exposició de l’Agricultura Pràctica amb la que, segons Francisco Gilabert, es podria arribar a ser un perfecte agricultor en qualsevol territori.

Enrique Corbera explica que el llibre de Gilabert a mes d’un tractat d’Agricultura es també un tractat d’Economia Agrària, ja que a partir de la experimentació i la investigació pretenia que els agricultors poguessin treure el màxim profit econòmic de les collites. Enrique Corbera va remarcar que el llibre ens hauria de servir per a valorar més aquelles persones que tenen la seva activitat laboral en el àmbit de l’agricultura.