Emocions per una llengua estimada
// Ester Sabaté Quinquillà*
El dilluns, 12 de febrer, a la Biblioteca d’Albelda vam tenir la sort d’acollir la presentació del llibre Aquesta llengua que estimo: la vinculació emocional dels nord-occidentals amb la seua varietat lingüística. Vam comptar amb la presència de la seua autora Annabel Gràcia i Damas (Lleida, 1980), llicenciada en Filologia catalana per la Universitat de Lleida i doctora en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura per la Universitat de Girona. L’Annabel va venir acompanyada de Ramon Sistac, professor emèrit de la UdL, on ha estat director del departament de Filologia Catalana i de l’Oficina de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu, així com membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Ramon va ser qui va dirigir la tesi doctoral de l’Annabel i, a més a més, es va encarregar de conduir l’acte de presentació del llibre en qüestió.
Quan l’any 2016 Ramon Sistac em va enviar un email explicant-me la tasca que volia dur a terme l’Annabel i posant-nos en contacte a totes dos, no era conscient de l’envergadura del projecte. Aquesta lleidatana, preocupada pels sentiments i les actituds dels parlants envers la seua llengua, ha estat capaç de plasmar com ens sentim en terra de frontera quan ens adonem que la nostra varietat, que tant estimem, resulta ser l’aneguet lleig de l’espècie. Les localitats frontereres seleccionades per a l’estudi han estat Albelda, Alfarràs, Fraga, Seròs, Lleida i Menàrguens.
El llibre Aquesta llengua que estimo ofereix, gràcies a l’anàlisi dels testimonis, una mirada diferent a la llengua catalana, una mirada feta des del cor pels parlants d’aquí. Es tracta d’un assaig adreçat als catalanoparlants de Ponent però també a tota la resta de parlants. Després d’una anàlisi reflexiva sobre per què som com som i parlem com parlem, diversos testimonis, entre els quals m’hi incloc, expliquem com vivim la llengua en territoris perifèrics o propers a la frontera occidental.
Les veus entrevistades són sinceres i poden sonar alegres o tristes segons la pregunta, però estic segura que us hi identificareu en més d’una ocasió. Aquesta mirada emocional recollida en el llibre és una anàlisi que hauria d’ajudar a definir una política lingüística més justa i més centrada en la realitat dels parlants, fruit d’una recerca que s’ha dut a terme entre les universitats de Lleida i Girona, on actualment desenvolupa la seva tasca Annabel Gràcia. La seua preocupació constant pel català de les Terres de Ponent i per l’autoestima dels seus parlants l’ha dut a investigar en diversos territoris del domini lingüístic. Des de l’any 2017 forma part del Grup de Recerca Consolidat d’Història de la Llengua i Llengua Normativa de la UdG, amb els professors Josep Maria Nadal i Francesc Feliu al capdavant. És un equip de treball que fa temps que indaga en la vinculació emocional dels parlants amb la seua llengua, sobretot en territoris de frontera lingüística.
Si t’estimes la teua llengua, no pots deixar passar per alt l’oportunitat de llegir aquest llibre amb el qual segur que t’hi identificaràs i et despertarà unes emocions que trobaràs compartides.
Publicat a Temps de Franja n. 161, abril 2024
Tags: Llitera
