// Josefina Motis
Els Castellassos és un jaciment arqueològic representatiu de la cultura ibera del nord-est de la península, situat en uns tossals entre els termes municipals d’Albelda, Alcampell i Tamarit, en una zona elevada per facilitar la defensa i el control de l’entorn. Comptava amb muralles defensives i les estructures internes amb carrers i habitatges demostra un sistema urbà organitzat. En diverses excavacions durant el segle XX, als Castellassos se hi han trobat fragments de ceràmica i restos de edificacions que coincideixen amb els costums de aquests pobles, que tenien cultura material i un sistema de vida organitzat en comunitats agrícoles i guerreres.
En aquest conjunt rocós hi ha diferents parts que els visitants poden veure amb facilitat. A mida que es va avançant, algunes d’aquestes parts eren habitacles, es troba un forat a la paret de la roca on s’hi feia foc. S’observen algunes sies per guardar gra, així com diverses roques treballades per mans humanes que son com aljubs per recollir aigua.
A l’extrem oriental del conjunt arqueològic, sobre una roca elevada hi ha una mena d’altar al que s’hi accedeix per sis escalerons que porten al punt més alt, un espai ritual en el que tot just i caben tres o quatre persones. A sota d’aquest conjunt rocós hi ha diversos habitatges i cavitats a la roca.
S’hi han anant fent visites i estudis a través del temps, però encara queda molt per descobrir d’aquest lloc que ha despertat l’interès de professionals i d’entitats culturals de la comarca. Es poden recordar algunes excursions que es feien des d’Albelda, en les que Mossèn Juan Fuster estudiava el conjunt amb molt entusiasme i pocs mitjans. Aquest vicari del poble, a mes d’un treball personal, era col·laborador de la revista “Ciudad” de Lleida i va contribuir a la seva divulgació gràcies a les seves col·laboracions amb historiadors de dels museus de Lleida i d’Osca.
Els Castellasos son una part important del patrimoni històric de la comarca de La Llitera, així com un recordatori pels habitants de la zona de la profunda connexió entre la terra i les civilitzacions que van existir mol abans que els propis pobles. Potser caldria una empenta política, social i científica més decidida per a estudiar, protegir i saber donar valor a un indret tan emblemàtic de la història de la Llitera.