Destrucció d’un jaciment ibèric a Albelda i descoordinació institucional

//Josefina Motis

La gran empresa ubicada a Binèfar, Litera Meat, tenia projectat fer una assecadora de pernils al terme d’Albelda. Darrerament, des d’aquest poble es publicava el començament dels treballs, després de temps d’esforç, per adequar les terres de les parcel·les on està previst fer aquesta obra. Des d’Albelda es considera que és un gran projecte de futur per al municipi i s’anunciaven les obres amb satisfacció, com un bon projecte per al poble.

Per altra banda, es veu que aquest territori és a la partida de les Corques, on ara diuen que hi ha un jaciment arqueològic. El CELLIT va fer un manifest públic anunciant la destrucció d’aquest jaciment. Els Amics del Parc Geològic i Miner de la Llitera i la Ribagorça s’han manifestat en el mateix sentit. Diuen que és conegut des dels anys 70 i que hi ha materials recollits i dipositats al Museu Provincial d’Osca.

Indiquen que aquest assentament de la època iber-romana s’emmarca en una seqüència cultural des de la primera Edat de Ferro fins a la Romanització. Hi ha una Carta Arqueològica (inèdita) amb un informe del Departament de Cultura, Educació i Esport en relació al pla de desenvolupament rural de la comarca de la Llitera, que recollia l’existència del jaciment.

El CELLIT reconeix que el projecte de construcció agroalimentària a les Corques d’Albelda és conegut des de fa alguns anys, i assenyala que la destrucció d’aquest jaciment arqueològic al fer les obres és el darrer element d’una sèrie d’atemptats contra el patrimoni històric, arqueològic, arquitectònic, paisatgístic i ambiental de la Llitera. Que la seva conservació correspon a les institucions locals i comarcals conjuntament amb el departament de patrimoni del Govern d’Aragó. Assenyala el CELLIT que seria imprescindible una coordinació més eficaç d’aquestes institucions per evitar actuacions que no respectin el patrimoni cultural.

Davant d’aquests fets, es pot opinar que el projecte de les obres fa temps que es coneixia. I que les Corques ha estat sempre un territori anònim del qual mai no se n’ha parlat, ni s’ha fet difusió del seu contingut històric ni del que s’hi ha recollit. Si hi havia algun inconvenient, o si hi havia tant per conservar i estudiar, s’havia d’haver debatut molt abans. La pròpia carta arqueològica diuen que es inèdita.

Per tant, una vegada començades les obres es podria dir que la negligència venia d’abans, per part d’unes institucions que no han estat capaces de definir ni valorar aquest patrimoni. Si s’hagués tingut en compte de bon principi, potser les obres es podien haver fer en un altre indret.

I també es pot debatre sobre si és més important la història que pot tenir aquest tros de terra o el benefici que pot aportar aquesta obra al poble i a la comarca. Conservar o renovar és la qüestió, a més de la coordinació entre institucions, que de moment no ha existit.

L’Ajuntament d’Albelda ha respost amb una nota de premsa dient que l’expedient sobre l’assecador va ser gestionat per l’Instituto Aragonés de Gestión Ambiental, que no hi va trobar cap inconvenient. A més, els organismes competents de «Cultura y Patrimonio» també van autoritzar els informes sense que tinguessin cap constància del valor arqueològic d’aquell indret. A més, durant el període d’informació pública en què l’expedient podia haver sigut objecte de possibles al·legacions, no hi va haver cap acció ni impediment per part de particulars, associacions ni institucions científiques.

Per tant, no es pot negar la voluntat de transparència i legalitat per part del consistori local. En qualsevol cas, no hi hauria d’haver incompatibilitat entre la preservació del patrimoni cultural arqueològic i el desenvolupament sostenible del municipi.