Les paraules de la ‘Via Linguae’ de Peralta de la Sal
L’associació Castell de la Mora de Peralta de Calassanç ha impulsat un original projecte de recuperació i de promoció de la parla local. L’origen de la iniciativa es remunta a fa cinc anys, quan per la Fira de Reis de Peralta, l’associació local Castell de la Mora va posar una paradeta en la que, a més de donar informació sobre les seues activitats, es demanava al públic que hi aportés paraules singulars de la parla local.
Aquell procés participatiu s’ha repetit cada any, fins que s’han recollit suficients paraules per a poder-ne seleccionar una mostra amb les més repetides i curioses. A les Jornades Culturals de l’any passat ja van fer una exposició amb pòsters de cada paraula triada, tot explicant-ne el significat i la seua correspondència en català, en aragonès i en castellà.
Per tal de fer-ne una difusió més ambiciosa i permanent, l’associació Castell de la Mora va proposar a l’Ajuntament la idea de dedicar un carrer a visibilitzar i celebrar aspectes singulars de la llengua local, com una manera de protegir un patrimoni lingüístic amb un elevat risc de desaparèixer. Per això, el passat mes d’agost es van instal·lar uns rètols a l’avinguda de Sant Josep de Calassanç (la carretera) amb les paraules escollides i amb un panell informatiu sobre el projecte global.
El projecte compta amb l’assessorament del Centre d’Estudis Lliterans, i ha comptat també amb altres activitats paral·leles, com un curset de 3 dies sobre la modalitat lingüística de Peralta, que es va fer a l’estiu i va comptar amb una trentena de persones inscrites, en el que es va explicar el marc històric de l’evolució de la llengua local i es van ensenyar les bases ortogràfiques i gramaticals per a escriure-la, sempre en el marc general de la gramàtica del català ribagorçà. També es van dur a terme diferents tipus de jocs tradicionals amb la canalla (“juguem a jocs d’antes”). Una altra activitat programada és l’enregistrament en vídeo de dones de Peralta mentre expliquen, en el parlar peraltí, receptes de cuina tradicional.
La inquietud per connectar la parla oral amb la llengua escrita és una constant en els pobles de la Franja, on sovent les formes estàndards del català normatiu es perceben distants, encara més en les zones de parlars de transició de l’alta Llitera i la Ribagorça. Per això és molt benvinguda una iniciativa com la que ha impulsat l’associació Castell de la Mora a Peralta de la Sal, que permet donar visibilitat un vocabulari absent en el català normatiu, així com aprendre a escriure en el dialecte local d’una manera gramaticalment raonable, sense caure en els excessos disgregadors del xapurreadisme. Cal agrair que esta visió tan constructiva haja estat impulsada per la societat civil local, representada per l’associació cultural Castell de la Mora, i que haja comptat amb el suport incondicional d’una institució com l’Ajuntament i d’una entitat cultural com el CELLIT.
L’experiència és també una forma de transmetre seguretat als parlants, que aprenent a situar la seua parla en relació al català estàndard, a l’aragonès i al castellà, i, per tant, estan en millors condicions per a reafirmar la filiació de la seua llengua, tot augmentant l’autoestima lingüística. Estes circumstàncies són especialment rellevants en els casos dels parlars de transició com els de Peralta de la Sal, Calassanç, Gavasa, Açanui o Sant Esteve de Llitera, que compten amb un nombrós vocabulari i elements gramaticals de filiació aragonesa i castellana. Per sort, disposem de treballs científics solvents, com els que va fer Ramon Sistac als anys 80 i 90, o els de Javier Giralt durant el present segle, que van descriure i caracteritzar amb cura les parles d’estos llocs, i que ara permeten construir iniciatives com la present.
Com es diu en el panell informatiu que han instal·lat a la carretera de Peralta, «é la llengua en la que mos ham criat, ham jugat, ham rigut, ham pllorat… i s’ha sentit pel lloc i per defora». És una reivindicació d’un patrimoni local que, vista l’evolució demogràfica de la zona i el procés d’interrupció de la transmissió generacional que vivim, es troba en un seriós risc de desaparèixer. Iniciatives com estes contribueixen a redreçar aquell procés de pèrdua. Almenys l’actual parla quedarà per escrit.
Publicat a Temps de Franja n.167, novembre 2025