Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

Cap a una nova agricultura

// Josefina Motis

L’Ajuntament de Binèfar i l’«Asociación de Amigos del Maíz de Consumo Humano y Semilla de Alfalfa Aragón”» des de fa un parell d’anys organitzen unes jornades agràries que generen molta expectació. Enguany aquestes entitats van celebrar, el passat febrer, una nova jornada al Saló d’Actes de la Lonja Agropecuària de Binèfar per exposar reflexions sobre la sostenibilitat del model agrícola actual. Els objectius eren, en primer lloc, revisar aquest model, plantejar alternatives i evolucionar cap a una forma mes sostenible; en segon lloc, intentar promoure iniciatives cap a una orientació agroecològica i a la vegada empresarial; i, en tercer lloc, intentar compaginar la rendibilitat de les activitats agrícoles amb el desenvolupament i la bona gestió de sistemes sostenibles per al medi ambient.

El programa d’aquesta jornada, titulada «Iniciatives vers una nova agricultura» contenia presentacions sobre nous conceptes en la vida del sol i comptà amb ponents del mon empresarial i experts en el tema. Els ponents foren especialistes de diversos àmbits, des de l’enginyeria agrícola a la sociologia.

En primer lloc, l’investigador Alberto Pérez Roldán, soci fundador i director de AgroHolistic SL, expert en la relació de l’aigua i els processos biològics en la seva interacció amb la terra, va exposar els coneixements més actualitzats sobre els “nous conceptes de la vida en el sol”. En la seva presentació va fer una dura crítica al model actual, que erosiona i degrada els sòls agraris i obliga a un consum desmesurat de productes químics, i va apostar per l’agroecologia.

En segon lloc, José Luis Caudevilla Salafranca, enginyer tècnic agrícola y assessor d’explotacions agràries, va parlar de com millorar el cultiu de l’alfals a partir del coneixement del sòl, i va suggerir reduir l’ús d’herbicides i apostar l’eliminació mecànica de les males herbes, bé mitjançant el pasturatge hivernal o amb una roturació superficial.

En tercer lloc, es va convidar al professor i investigador universitari Josep Espluga per aportar el seu punt de vista en els reptes que suposa la agroindustrialització i com a conseqüència el deteriorament i desaparició progressiva de l’agricultura tradicional. Espluga és professor de sociologia a la UAB, investigador de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques i Coordinador del Postgrau de Dinamització Local Agroecològica de la UAB, i la seua xerrada va tractar de “Com i perquè el sistema agroalimentari tendeix a eliminar agricultors i què es pot fer per evitar-ho”.

En quart lloc va parlar Luís Machín Álvarez, director de la Associació Espanyola del Alfals Deshidratat, qui va explicar que a Aragó es cultiva la meitat de les hectàrees espanyoles dedicades a l’alfals, i que durant l’última dècada s’ha passat de vendre’l en un 80% al mercat espanyol a vendre’l al mercat internacional (també un 80%).

Finalment, va tancar la jornada Francisco Tabuenca Raigón, enginyer agroalimentari i directiu d’Amaeton i Liven-Agro, qui va fer una didàctica xerrada sobre el cultiu de panís de consum humà, utilitzat per a nombroses aplicacions alimentàries. Va explicar que el que temen les empreses que treballen amb aquest producte és que el panís ‘transgènic’, i va assegurar que els és difícil trobar a Aragó suficient panís no transgènic, motiu pel qual es veuen obligats a importar-lo de França.

En definitiva, una interessant jornada sobre els models agraris. Ara bé, la agricultura ecològica sembla molt mes meticulosa, però com es pot compaginar amb grans finques i que sigui rendible? Els grans canvis en l’agricultura ja venen de lluny, amb la mecanització de les activitats agrícoles que abans s’havien fet amb animals de treball en finques no gaire grans. Després si no es tenia molta terra, el camp no donava per viure i el pagès, a més, tenia que anar al jornal o explotar granges. Els pagesos d’abans tenien un profund coneixement natural de les terres, de com s’havien d’explotar i preparar, quines plantes eren oportunes i els temps de sembra o recollida. L´alfals sempre l´havíem vist com a farratge per alimentar animals i fer farina. Ni idea de que es pugui utilitzar per al consum humà. El panís si que ve en uns potets per amanides i que m’agradava molt prendre’l a grapats. Però des de que va sortir una vaca de 400 quilos, que deien que estava maca per menjar molt panís, no mes en menjo algun granet de tan en tant.

 

Èxit de públic a les jornades. / Josep Espluga

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Comentaris (1)

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: