Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Aigua, gel i sal a Calassanç*

//  Josefina Motis

El «Geolodia» és un dia anual dedicat a celebrar excussions informatives i didàctiques gratuïtes, en coordinació amb la Sociedad Geológica de España (SGE), guiades per especialistes en geologia i obertes a tot el públic. Es van començar a fer l’any 2005 a la província de Terol, tot continuant per altres províncies fins avui en dia. Des del 2011 es celebra un geologia per província, i enguany se n’han organitzat cinquanta-set a tot l’Estat espanyol, entre elles un a Calassanç (Llitera alta), el dia 20 de maig.

És clar, que durant el mes de maig la mobilitat estava més que restringida a causa del confinament provocat per la COVID-19, així que els organitzadors es van inventar un «Geologia a casa». La rutes que estaven previstes les van preparar mitjançant vídeos on es podien veure persones expertes, geòlegs, donant les explicacions amb els recursos al seu abast, representant així excursions de manera virtual. Va ser una bona manera de poder gaudir de la geologia del nostre territori, sovent tan desconeguda.

El «Geolodia 2020» de la província d’Osca va presentar un recorregut pels voltants de Calassanç, un poble situat a la intersecció entre la Llitera i la Ribagorça, caracteritzat per un entorn geològic molt singular. Sota el nom d’«Aigua, Gel i Sal, història viva de Calassanç», el projecte va comptar també amb el suport del Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT) i de la web informativa La Litera Información. El recorregut es va gravar en un interessant vídeo que es pot trobar a les xarxes socials (https://geolodia.es/geolodia-2020/huesca-2020/), en el qual diferents professionals de la geologia anaven comentant i explicant diferents punts del territori des d’un punt de vista geològic i la seua relació amb la societat local. Ací en destacarem tres.

 

Cartell de la jornada

La Font: un punt emblemàtic, imprescindible per a la vida local en temps antics. Ara es un lloc conservat i protegit. En èpoques de pluja i nevades, les zones mes altes de les serres properes absorbeixen molta aigua que va baixant subterràniament per escletxes i fractures de les roques de calç que hi ha sota terra. Sota aquestes roques hi ha unes capes impermeables que impedeixen que l’aigua segueixi penetrant i faciliten el seu recorregut cap a les zones mes baixes, fins que brota a la superfície en el punt on es troba la font.

Les Salines: un dels punts més valorats, els tècnics expliquen els orígens d’aquell terreny de colors vermellosos i dels materials que els conformen. Actualment aquestes salines no estan en funcionament però encara hi ha infraestructures que mostren la importància que van tenir. En el seu moment es van construir pous per aprofitar les aigües subterrànies i treure’n la sal. Actualment en queda un, que està tapat amb formigó per motius de seguretat. Hi havia també unes extenses infraestructures per a l’evaporació de l’aigua, la recollida de la sal i la seua distribució. Les salines, diuen el experts, son un interessant patrimoni geològic-miner que caldria conservar.

El Pou de Gel: Anant del poble cap a les salines, es troba un pou de gel de uns 8 metres de profunditat excavat a un terreny tou d’argila i ges. Al fons s’hi anava apilant gel, i per que la calor exterior no hi arribés es va aixecar una volta de pedra amb una orientació específica. Antigament el comerç de gel va ser un recurs geològic important per a l’economia de Calassanç.

A la informació es descriu com es van configurar els terrenys del voltant, com l’aigua i els minerals van fer possible l’aspecte actual, amb punts espectaculars vistos des de la part alta com l’Estret de Sorribes. També es van consolidar els llocs mes baixos i plans aprofitats pels habitants com a camps de cultiu.

En definitiva, una original forma de celebrar la geologia local, encara tan desconeguda per als propis habitants, i que gràcies a les xarxes socials ho poden conèixer també persones d’altres indrets que potser tindran ganes de fer-hi una visita. Cal dir, a més, que els organitzadors van fer cartells en les tres llengües que es parlen a la Llitera alta, català, aragonès i castellà, cosa que subratlla encara més la seua aposta per fer visible la realitat local.

 

Vista de Calassanç / La Litera Informacion

*Publicat a Temps de Franja n.146, juliol-agost 2020

 

Share this...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Comentaris (5)

  • Avatar

    Josefina Motis

    |

    Crec que és un error que estes publicat aquest article a LLitera:

    El projecte del recorregut va estar publicat per Cellit, i per La Litera Información, a més es va tenir accés al vídeo per xarxa social.
    https://youtu.be/g_OlgcKMQ6g

    Respondre

  • Avatar

    Redacció

    |

    On s’hauria de publicar? A la revista en paper va eixir a “Llitera”, i així s’ha traslladat al web. Ja ens diràs què proposes. Moltes gràcies!

    Respondre

  • Avatar

    Motis Purroy josefina

    |

    Va ser un mal entes relacionat amb Llitera. Vaig intrepretar Littera, Publicació de Cellit. Tot esta com cal. Demano disculpes
    Bon any nou. Josefina Motis

    Respondre

    • Avatar

      carles teres

      |

      Moltes gràcies. Me n’alegro que estiguera bé. Molt bon any nou per tu també!

      Respondre

  • Avatar

    Motis Purroy

    |

    Va ser un mal entes, tot esta com cal. Demano disculpes
    Bon Any Nou, Josefina Motis

    Respondre

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: