Una crònica imprescindible de la vida de Jesús Moncada
// Hugo Sorolla
Vet aquí una novetat de Pagès Editors que satisfarà d’allò més els lectors de Jesús Moncada i els interessats en la cultura catalana en general: Jesús Moncada, mosaic de vida, de Marc Biosca. El llibre és, en paraules de l’autor, una “aproximació lliure” a la trajectòria personal de Jesús Moncada, defugint entrar en valoracions literàries. I, val a dir-ho, omple un buit anòmal, ja que no hi ha cap altre treball de caire biogràfic tan detallat sobre el cèlebre mequinensà, mentre que autors de la mateixa vàlua compten amb un bon grapat d’estudis d’aquesta mena des de fa anys.
La llarga crònica inicial, si fa no fa un terç del llibre, pot desconcertar perquè pràcticament no s’hi esmenta Moncada: tracta l’entramat de l’editorial Montaner y Simón als anys seixanta, on van fer cap Calders i Soler i Vidal després del seu exili a Mèxic, que més no, ajuda el lector a fer-se a càrrec de l’ambient que es troba Moncada quan hi comença a treballar havent-se instal·lat a Barcelona. Malgrat això, al llarg del text el lector trobarà tot d’episodis de la seua vida personal poc coneguts o mai divulgats, i que ara es fan públic gràcies al testimoni de moltes persones, tal com deixa palès l’extens llistat d’agraïments.
Un dels capítols poc coneguts és el dedicat a la infantesa: s’hi narra, entre d’altres, l’accident que va patir amb una falç quan era petit, el qual pareixia que l’havia de deixar coix per sempre. La família va haver de recórrer a un miner que també feia de curandero, i malgrat que en un principi no el volia atendre, va aconseguir curar la lesió. També és rellevant el periple de Moncada per Saragossa durant l’adolescència, primer a l’internat de l’escola Tomás de Aquino i després a casa d’una família mequinensana resident a Saragossa, etapa en la qual publica els primers textos, en castellà. Anys més tard, tot remenant les lleixes d’una llibreria lleidatana, descobriria que la seua llengua es pot escriure.
Quan esdevé un escriptor celebrat, i finalment es dedica només a la literatura, s’imposa una rutina estricta que el lector trobarà reproduïda fil per randa. Una dedicació que no admetia distraccions com ara l’assistència a esdeveniments literaris diversos o fer col·laboracions a la premsa. Biosca recull tots aquests episodis i d’altres, sempre d’interès, d’una manera detallada, amena i llegidora.
Tags: Catalanofonia
Trackback from your site.
