Del 23 al 25 d’octubre, Tortosa va esdevenir el punt de trobada de parlants, investigadors, docents, creadors culturals i activistes lingüístics de tots los territoris de parla catalana amb la celebració del segon festival «Posa-hi Tu l’Accent», dedicat a les variedats dialectals de la llengua. Durant tres dies, un ampli programa d’actividats va reunir representants de la Catalunya Nord, les Illes Balears, lo País Valencià, la Franja, l’Alguer i diferents àrees dialectals del Principat amb un objectiu compartit: reivindicar la diversidat interna del català com una riquesa col·lectiva.
Les sessions se van organitzar en cinc blocs temàtics amb la intenció d’abordar la qüestió dialectal des de perspectives complementàries. Cada un combinava el format de la taula redona i les presentacions d’experiències, que permetia exhibir de manera àgil realidats lingüístiques variades i afavoria un interessant diàleg entre territoris.
Entre les actividats prèvies del festival, divendres al matí se va celebrar un concurs escolar sobre el lèxic tortosí entre alumnes de 2n d’ESO de cinc centres de la ciudat. A la tarde, se va inaugurar l’exposició sobre la cartografia de l’Atles Lingüístic del Domini Català, de l’IEC, amb la presència de l’autor, Joan Veny, i del conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila. Tot seguit, Joan Veny i Àngels Massip, professors de la UB, van obrir les jornades amb una conferència sobre els projectes lingüístics que lideren.
A continuació, lo primer bloc, l’acadèmic, va començar amb una presentació de Carles Castellà sobre el tortosí. Va anar seguida d’un homenatge a dos lingüistes de Tortosa recentment desapareguts: Carles Castellà mateix va homenatjar el filòleg i amic Albert Aragonés en un discurs molt emotiu, llargament aplaudit pel públic; i Miquel Àngel Pradilla va parlar de la figura de Joan Beltran i de la importància del seu llegat sobre la varietat tortosina. Una taula redona sobre la normativització va concloure este bloc, amb representants de les institucions de referència al domini lingüístic: IEC, AVL i AAL, a més de la UIB.
Dissabte va ser el dia fort, repartit en quatre blocs. A primera hora del matí, lo bloc pedagògic va debatre quina llengua s’amostra a València, Catalunya Nord i les Balears; i s’hi va presentar un seguit de propostes didàctiques, com El joc del parlar de la Garrotxa, original i molt ben acollit.
Seguidament, lo bloc filològic va comptar amb la presentació de diversos parlars dialectals (gironí, lo salat de Tossa, Montsià): en general, se va constatar la pèrdua progressiva de trets distintius per l’acció uniformitzadora de l’escola i els mitjans de comunicació. La «Gent salada» de Cadaqués van compartir iniciatives com un concurs radiofònic entre equips d’escolars que posa a prova els seus coneixements lèxics i d’expressions populars locals, molt reeixit malgrat l’alt percentatge actual de cadaquesencs d’origen estranger.
Des d’una perspectiva més aplicada, lo bloc de difusió i experiències va mostrar l’originalidat de campanyes com l’agenda 2026 de la Diputació de Tarragona, «Xerrem xipella», «El Morralet» del Pallars —a imitació de L’Aixovaret de l’IECB o «Lo Bres» de Clarió— o el rondallari de Tàrbena.
Finalment, al bloc de llengua i ficció se va tractar un aspecte tan important com sovint ignorat: primer, la llengua emprada a les representacions teatrals, en una taula redona moderada per Pere Navarro; i després, a les sèries televisives i al cine. La pel·lícula Alcarràs es va destacar com un exemple fidel del lleidatà gràcies a la selecció d’actors no professionals procedents del territori.
La Franja: més enllà dels dialectes
Una taula redona sobre la situació sociolingüística de la Franja, dins del bloc de difusió, s’anunciava com a «especial», ja que s’allunyava de l’enfocament filològic de la resta de blocs. Moderada per Loli Gimeno, vicepresidenta de l’Associació Cultural del Matarranya, va reunir representants d’àmbits i territoris diversos de la realidat franjolina: l’exalcalde del Campell i expresident de la Llitera Josep Anton Chauvell —escriptor, guanyador del I Premi Guillem Nicolau—; Glòria Francino, del Centre d’Estudis Ribagorçans i de l’AAL; Marc Martí, gestor cultural del centre autogestionat l’Argilaga de Massalió; i Magda Aragonès, de Clarió: Associació de Famílies del Matarranya en Defensa del Català.
Les intervencions van posar l’accent en la fragilidat creixent dels mecanismes tradicionals de transmissió familiar en un context marcat per la pèrdua de l’ús social del català entre xiquets i jóvens. Esta situació ha anat eixamplant la distància entre generacions, visible tant en la castellanització del lèxic i de certes estructures gramaticals com en l’adopció del castellà com a llengua pròpia.
Un dels exemples exposats va ser el del Campell, on lo català constituís la llengua habitual de la vida municipal i social. Los participants ho van atribuir, en bona part, a la voluntat de Chauvell, alcalde durant molt temps, continuada pel seu successor. Lo cas il·lustra com la vitalidat institucional de la llengua depèn d’iniciatives personals en un context marcat per la feblesa de la Llei de Llengües de 2013 i per la progressiva desprotecció de les polítiques lingüístiques aragoneses.
Especialment preocupant és la situació del català a l’escola. Tot i ser una llengua pròpia i materna, continua sense disposar d’un reconeixement uniforme a tota la Franja ni equiparable al d’altres territoris del domini lingüístic, ja que es manté com una assignatura optativa, no garantida a tots los nivells educatius i sovint condicionada per limitacions horàries o curriculars. A la Vall d’Isàvena, de la Ribagorça, de parla catalana amb trets aragonesos, l’assignatura d’Aragonès ha substituït la de Català sense que cap autoridat educativa o acadèmica li poso remei.
Pel que fa a la difusió cultural, la programació de l’Argilaga exemplifica la difícil presència pública de la llengua: la qüestionen grups procedents de poblacions castellanoparlants pròximes —però no de més lluny—, i a Massalió, los cartells redactats en català són arrencats o vandalitzats reiteradament. També es va fer referència al paper de l’associacionisme cultural, que representen Ascuma o el CERib; i a l’impacte dels canvis demogràfics, sobretot per l’arribada d’una immigració molt heterogènia, procedent d’altres punts de l’Estat —com neorurals o de l’extraradi urbà— o de l’estranger. Bona part d’ells no arriben a adoptar el català bé per decisió pròpia, bé perquè no existís una necessidat social, i en absència de mecanismes efectius d’integració.
A més, es va mencionar la complicada qüestió identitària. L’Aragó «oficial» associa la identidat comunitària a ser castellanoparlant, mentres que, tant dins com fora de la Franja, persitís la idea que defensar el català autòcton i el seu ús públic implica ser d’esquerres. Malgrat les dificultats exposades, lo debat se va tancar amb una mirada constructiva, remarcant l’exemple d’associacions locals que utilitzen la llengua de manera normalitzada en les seues comunicacions.
Lo model de llengua als mitjans
Un últim bloc sobre comunicació i premsa, lo matí de domenge, va dividir-se en dues taules redones. Moderada per Sílvia Tejedor, la primera va reunir representants d’Espluga FM Ràdio, lo setmanari Ebre, Vilaweb i Temps de Franja. A propòsit de la qüestió del model de llengua emprat, Jordi Badia, cap d’estil de Vilaweb, va resumir un seguit d’elements que s’han anat incorporant a la premsa escrita: la introducció de les peculiaridats lèxiques, l’equilibri practicat a la morfosintaxi per tal d’evitar la disgregació i la diferenciació per gèneres, amb l’estàndard reservat a l’editorial, les notícies i les preguntes de les entrevistes. L’editora Montse Ingla, coautora de Català per a periodistes de les Terres de l’Ebre (2004) va subratllar la necessidat de diferenciar el marc local del general, i alhora va reivindicar que este reculli la variedat dialectal. Per la seua part, Xavier Lozano va destacar la responsabilidat en generar referents lingüístics diversos en la llengua oral radiofònica, quan els dialectes estan absents a Catalunya Ràdio. Al debat amb el públic, se va defensar que tots los dialectes estan al mateix nivell, i que dintre de cada un hi ha diferents registres, també en la variedat central que conforma l’estàndard.
Pel que fa a Temps de Franja, Loli Gimeno, membre del consell de redacció, va repassar la trajectòria d’este projecte periodístic, nascut l’any 2000 al voltant de la llengua, amb els objectius expressos de reforçar la normalització lingüística i contribuir a la vertebració cultural de les comarques catalanoparlants d’Aragó amb una informació de proximidat i des del mateix territori. Sense disposar encara d’un llibre d’estil propi, va senyalar que els redactors, que són periodistes amateurs i majoritàriament autodidactes en l’aprenentatge escrit del seu català matern, empren sovint l’estàndard perquè contribuís a prestigiar la llengua pròpia —reservada secularment a l’ús oral a la zona— i perquè permet arbitrar la pròpia diversidat dialectal dins del català occidental —quatre comarques i moltes parles locals—. La revista ha acabat adoptant en la pràctica un model lingüístic central que recull formes pròpies en el lèxic i en alguns trets morfològics en funció de cada redactor i sobretot en columnes d’opinió com les de Patrici Barquín i Roberto Albiac. A banda, se van comentar altres iniciatives periodístiques franjolines en català: dos columnes a la premsa de Terol, les emissores Ràdio Matarranya i La Veu del Baix Matarranya i els diaris digitals Matarranya Mèdia i Lo Pregó de la Franja; igual que l’absència de la llengua catalana a Aragón TV.
Estes reflexions les va completar una segona taula redona sobre la llengua de TV3. Les corresponsals de Balears, València i la Catalunya Nord —per videoconferència— i el de les Terres de l’Ebre, que exercia de moderador, van coincidir a destacar la tendència espontània a l’estandardització en les seues intervencions informatives, que no respon a cap norma específica incorporada al llibre d’estil de TV3. Des del públic, se va demanar la conveniència d’un corresponsal de la corporació a la Franja, i representar així de forma coherent lo mapa del domini lingüístic.
La llengua és ‘sexy‘
Una taula redona conduïda per l’instagramer valencià Cabrafotuda va ser un esplèndid complement final del bloc de comunicació, ja que va reunir creadors de continguts en català a les xarxes, un espai on la llengua se juga la seua continuïdat entre els jóvens: Mireia Morales i Blanca Roca del compte @sos.catala, l’humorista ebrenc Berti Iau (@berti_iau), la periodista Marta Pontnou (@thepontnouagency) i Lluís Bussy, impulsor del projecte Esport Septentrional al Conflent.
Cal afegir que cada jornada va estar rematada per un variat programa artístic. Divendres va acabar de matinada amb Ofèlia Drags, drag queen de la Seu. Patrocinat pel col·lectiu tortosí DiLLUMs d’Arts al Forn, dissabte a la nit va celebrar-se la final d’un concurs de cantautors, amb vuit participants: Lluerna del Sud, duo valencià de violí i veu-guitarra, la va guanyar després d’una llarga deliberació del jurat. Domenge l’actor Òscar Intente va representar el monòleg “Jugada mestra” sobre la vida i projecte normatiu de Pompeu Fabra; i les jotes improvisades de la cantadora ebrenca Sofia Morales i la seua rondalla van acompanyar un vermut final a la plaça del Centre Cívic de Ferreries.
Més enllà dels continguts concrets de cada sessió, molt interessants, «Posa-hi Tu l’Accent» va evidenciar la capacidat de reunir parlants i professionals de procedències molt diverses al voltant d’una idea compartida: la necessidat de reivindicar la pluralidat dialectal del català com un patrimoni viu i de preservar-la en la pràctica comunicativa.