Lo volum Toponímia i antroponímia en terres de cruïlla mos convida a llegir el territori tortosí i fronterer a través dels seus noms, amb mirades diverses i rigoroses.
Les terres de l’Ebre i de la Franja constitueixen un espai de cruïlla lingüística, cultural i històrica de primer ordre. Lo llibre Toponímia i antroponímia en terres de cruïlla. Qüestions d’onomàstica en el subdialecte tortosí recull vuit treballs derivats de les intervencions presentades a la Jornada Onomàstica celebrada a Tortosa els 20 i 21 de novembre de 2021, i oferís una visió plural i complementària sobre l’estudi dels noms propis en este àmbit geogràfic.
La publicació forma part de la col·lecció L’Estralla (núm. 17) de la Societat d’Onomàstica, i va precedida d’un pròleg de Pere Navarro, president de l’entitat i professor de Dialectologia de la URV, en què assenyala que l’onomàstica no ha estat central en l’estudi del català de les comarques centrals, alhora que recorda les monografies existents sobre esta disciplina a la zona, tres de les quals del Matarranya.
Los articles combinen enfocaments diversos, sempre associats a territoris concrets. Sílvia Veà analitza la relació entre onomàstica i cultura fluvial a la Ribera d’Ebre; María Dolores Gimeno estudia el passat projecte de toponímia del Govern d’Aragó a la Franja matarranyenca amb participació d’entitats locals, i en especial lo mapa de Maella; i Xavier Ribas i Àlex Farnós presenten la base de dades toponímiques del delta de l’Ebre recollida pel Museu de les Terres de l’Ebre. Des d’una perspectiva més estrictament lingüística, Jesús Bernat examina l’ús de l’augmentatiu –às en los topònims entre el Millars i l’Ebre; Ferran Guardiola analitza la presència de les salicàcies en la toponímia dels Ports; i Antoni Cardona reflexiona sobre la localització i l’etimologia d’alguns topònims antics del Port avui desapareguts. Combinant persones i llocs, Àngela Buj i Jesús Bernat apropen l’onomàstica a la ciutadania des del projecte participatiu de nomenclatura urbana «Lingüistes al carrer», mentres que Albert Aragonés firma l’únic estudi antroponímic del volum, sobre els noms d’espantacriatures de les Terres de l’Ebre.
Lo llibre es va presentar el 10 d’abril al Centre Cívic de Ferreries, en un acte convertit en un sentit homenatge a Albert Aragonés, traspassat recentment, un dels editors del volum i figura clau en l’estudi del dialecte tortosí.
Publicacions com esta posen de manifest la necessitat de preservar, estudiar i divulgar els noms del territori: un patrimoni immaterial, cultural i lingüístic forjat al llarg dels segles. Sobretot avui, en un context d’abandonament del medi rural i de transformació de les feines tradicionals, quan abandonar la terra significa també perdre els noms que la identifiquen.
Publicat a Temps de Franja n.169, abril 2026