XI Campus de música tradicional EBREFOLK

X Cross de l’Estacada

Escrit per Rosa Arqué al 9 de febrer de 2020. Publicat a Baix Cinca

// Rosa Arqué

Més de 450 persones van participar el diumenge dia 9 de febrer al matí al X Cross de l’Estacada i al Campionat provincial escolar, organitzat pel Club d’atletisme de Fraga-Baix Cinca.
El Cross se celebra al Parc de la Pinada, principal pulmó verd de la ciutat de Fraga i és una cursa popular que sempre té molt èxit.

Alevins i benjamins del club. / Club d'Atletisme de Fraga

Twitter

Facebook

Tags: Baix Cinca

SUBSCRIU-TE

Vinyetes al vent

Posted in Opinió, Vinyetes al vent

Twitter

Facebook

Veure la vinyeta

Esparpillant paraules

Coneixes la meua vila?*

Written by Roberto Albiac on 6 de maig de 2022

Lo primer camí

A les mestres*

Written by Redacció on 17 de desembre de 2021

A fons

Cent anys de la vaga de la Canadenca*

// Joaquim Montclús i Esteban*

El cinc de febrer de 1919 començava la vaga de la Canadenca, que es convertiria en una de les fites més rellevants del moviment obrer català. Sobre aquest important esdeveniment històric encara hi ha diversos aspectes per aclarir; potser, entre d’altres raons, perquè el relat no s’explica des d’un principi.

L’any 1905 l’empresa de Tramvies de Barcelona estava presidida i dirigida per Dannie Heineman. Un enginyer de nacionalitat americana i d’origen alemany. D’altra banda, l’enginyer en cap de la companyia era en Carles Emili Montañés i Criquillion, nascut a Barcelona, de pare català i mare nord-americana.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Columnes

Apropem-nos a la màgia*

// Tomàs Bosque

La geografia política i la història cultural d’un poble, una comarca o un territori regional, és tèrne i toçuda al llarg del temps, però encara així, dins d’eixe tros de món que ens pareixia inamovible, es donen fenòmens curiosos de canvi, com els que estem veient al Baix Aragó Històric, on un tros prou gran ja ha esdevengut diferent de la resta, per molt que eixe tros de territori ja emancipat tingue una geografia, un clima i una llum del Sol al migdia, molt pareguts a la del conjunt. Si no endevineu encara de què va aquesta reflexió, heu de saber que estic parlant de la Màgia del Matarranya.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Cultura

Severina o la fi de la innocència

// Màrio Sasot

En els darrers anys han sorgit del món editorial espanyol interessants llibres situats en el marc històric de la Guerra Civil, la immediata postguerra i la llarga angúnia del franquisme. Em venen, de sobte, al cap, la saga de novel·les contemporànies de l’Almudena Grandes i, més recentment, l’última obra publicada d’Ignacio Martínez de Pisón, la magnífica Castillos de Fuego.

En ells, el lector pot “visualitzar” i sentir, en viu i en directe, com palpitava la vida de la gent en eixes èpoques a través de personatges ficticis o històrics, on els fets que protagonitzen són contats des de la perspectiva narrativa de la seua contemporaneïtat i la mateixa pertinença espacial i geogràfica.

Tanmateix, en la novel·la La mestra i la bèstia, de la Imma Monsó (Lleida,1959), els fets d’un temps obscur, amerat de foscors i de silencis com van ser els anys 40, 50 i 60 de la dictadura franquista, es van reflectint, molt a poc a poc, al llarg de la novel·la, en la mirada atònita, despistada, de vegades absent i contradictòria de la protagonista, davant una realitat que no aconsegueix abastar, que la supera.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Opinió

Avança l’ocupació

// Artur Quintana i Font

La frontera lingüística de la llengua catalana al nostre país va ser establerta amb tot detall per en Joan Coromines en un article seu del 1959 sobre els noms dels municipis aragonesos de llengua catalana, i partint d’aquest estudi es va redactar l’avantprojecte de Llei de Llengües de 2001 —Aladrada n’ha difós el mapa, que també es pot consultar a la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó. Podria semblar que la qüestió era resolta. No ha estat així. Ja el 1997 en iniciar-se l’ensenyament optatiu de l’aragonès ho va ser no només a pobles de llengua aragonesa, ans també a pobles fronterers de llengua catalana, on corresponia ensenyar català i no pas aragonès. Les associacions d’estudi i foment de la llengua catalana al nostre país ho van denunciar i ho segueixen fent: debades. Cap reacció per part de l’administració, ni de la universitat, conselleria, la Direcció general de Política Lingüística, els inspectors, mestres, ajuntaments, partits polítics, etc., per a aturar aquest esguerro.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Es venia terreny*

// Vicent Pallarés Pascual

Passejava l’altre dia pel poble i veia les cicatrius que han quedat del que molts denominen l’època econòmica daurada. Caminava i els dubtes em venien, mentre observava els camps propers al nucli urbà, que s’han abandonat des que es van requalificar els terrenys per a construir i on, ens alguns casos, finalment, no es va edificar res. Em va venir al cap tots aquells anys enrere en què aquella obsessió per construir va arribar als nostres pobles i ciutats. Pensava en tots els canvis ocorreguts fins ara.

Un sector important de l’economia, com ha estat l’agricultura, des de la dècada dels 90 ha sofert una davallada. Les collites s’han pagat cada vegada menys, i moltes finques s’han deixat perdre en els darrers anys, ja que alguns eren minifundis dedicats generalment a la producció de fruita seca, poc rendibles, que es van anar abandonant.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Territoris

Les Jornades Culturals d’ASCUMA 2022

// Carles Sancho Meix

Este mes d’agost l’Associació Cultural del Matarranya va programar tres convocatòries, ara ja presencials, per donar continuïtat a les Jornades Culturals del 2022 que van tindre lloc a tres poblacions diferents de la comarca per la necessitat de divulgar la història vinculada al nostre territori. El primer acte va ser a Massalió el 21 d’agost, on es presentà d’un llibre escrit pel president d’ASCUMA, Joaquim Montclús Esteban, sobre un personatge poc conegut vinculat a esta població matarranyenca Qui va ser realment Carles Emili Montañès? L’activitat va ser presentada a les Escoles Velles per l’alcalde de la vila Rafael Martí i l’autor del llibre que parlà del personatge —Barcelona 1877-Madrid 1974— que tingué gran importància com a polític al Matarranya i com a empresari a Barcelona, entre molts altres mèrits.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Publicitat