Troballa arqueològica a Fraga (lo forat)

// Marina Barrafon

Com si de l’estrena d’una sèrie de Netflix és tractés, els fragatins han viscut amb expectació la troballa arqueològica a la plaça Espanya, dintre del barri històric de la població. Tot va començar quan el ferm de la plaça es va afonar quinze centímetres degut a una fuita d’aigua. Al començar l’obra, el 21 de febrer, es va trobar una estructura circular de pedra que primer es va identificar com a una bassa d’aigua; si bé a mesura de que s’anava extraient la terra ja es va veure que la profunditat no corresponia a una bassa, i es va començar a parlar d’un pou de gel.

Vista del pou de gel. / Ramon Mesalles

Això és el que ha resultat ser finalment, segons l’arqueòleg encarregat de l’excavació, José Ignacio Lorenzo. Es tracta d’un pou de gel del segle XVI, de vuit metres d’amplada per deu metres de profunditat, amb un drenatge a la part inferior i un túnel d’entrada de nou metres de llargada i amb unes escales al fons que permetrien l’accés al carrer. També s’han trobat les restes d’una arcada que el creuaria per la part central i que es podrà restaurar amb relativa facilitat ja que les peces que la sustentaven, de mida considerable, estaven al fons del pou, segurament degut a un enfonsament. Durant l’excavació s’ha trobat també un cànter, elements ceràmics, principalment de Muel (Teruel) i tres bales de canó. Segons l’arqueòleg és tracta d’una troballa singular tant pel seu estat de conservació, com per les seues dimensions i per tractar-se d’un pou urbà, ja que la majoria de pous de gel estan ubicats fora de les poblacions.

Detall del desguàs. / Ramon Mesalles

Malgrat que a la documentació conservada a l’Arxiu Històric Municipal de Fraga s’hi parla de pous de gel, fins ara es desconeixia la seva ubicació, amb l’excepció del pou de gel situat a la Torre Rausa, prop de Miralsot, un pou d’una excel·lent factura de cantereria, segons Pedro Ayuso (Ayuso Vivar, P.A.: Pozos de nieve y hielo en el Alto Aragón: Catálogo descriptivo y documental. Huesca, Instituto de Estudios Altoaragoneses, 2007) , i que, lamentablement, es troba en molt mal estat de conservació degut a l’abandonament. Al ja citat inventari de Pedro Ayuso també es parla d’altres tres pous de gel ubicats a Fraga, que anomena “del Secano”, “Puerta de Lérida” i “Jaime Cardi”. Segons l’arqueòleg Jose Ignacio Lorenzo, ara s’ha d’estudiar la documentació existent per tal d’esbrinar totes les dades possibles referents a la seva construcció i vida útil, que es va allargar fins a finals del segle XIX quan el van inutilitzar.

El pas següent sirà fer la neteja i restauració del pou i encaixar-lo dintre de l’espai de la plaça. En paraules de José Ignacio Lorenzo, es treballarà conjuntament amb l’equip d’arquitectura i urbanisme de l’Ajuntament de Fraga per a preparar i presentar un projecte que possibilite aquest encaix d’una manera satisfactòria per a tothom. L’alcaldessa, Carmen Costa, ha manifestat la postura favorable seua i del consistori en quant a la conservació i difusió del patrimoni local. Popularment s’anomena esta troballa “lo forat”, i les opinions son variades, des de l’entusiasme d’una part de la població fins a les reticències d’altres de cara a les conseqüències que pot tindre tot plegat per al veïnat i comerç de la zona.

Detall del pou de gel. / R. M.

Càntir trobat al pou de gel. / R. M.