Gran Recapte 2018
Campus EbreFolk 2024 Móra d'Ebre

Mocions a favor de les nostres llengües

// Rosa Arqué

Al Govern d’Aragó no li agrada mica que al nostre territori parlem català i aragonès, a més de castellà. Això és una evidència que ningú no pot negar perquè en trobem les afirmacions cada vegada que algun membre del govern fa declaracions respecte a la realitat lingüística aragonesa. 

Cartell reivindicatiu en un aparador de Fraga / Marina Barrafon

Al Decret 1/2024, de 10 de gener, del Govern d’Aragó, pel que s’aprova l’estructura orgànica del Departament de Presidència, Interior i Cultura, es deixà molt clar el poc interès del Govern d’Aragó per les llengües, que, en canvi, són la quarta competència per ordre d’importància de l’Estatut d’Autonomia. És a dir, al Decret no hi ha cap referència expressa, només es parla del patrimoni lingüístic però sense concretar. Això pot indicar que el Govern vol saltar-se l’aplicació de l’ordenament jurídic aragonès, dels acords de les Corts d’Aragó, de les recomanacions del Justícia d’Aragó i de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries.

Des del Baix Cinca, han sorgit iniciatives polítiques i socials que s’oposen a la visió de l’actual Govern d’Aragó. Volen recollir el sentiment de la població que té clar que al segle XXI la realitat lingüística no és una qüestió de gustos o de simpaties, gent que n’està farta de viure déjà vus que fan perdre el temps i que no tenen cap base seriosa i científica. La realitat lingüística aragonesa és la que és i, com a moltes vegades s’ha fet, el Govern ha de protegir-la i no atacar-la. Així ho diuen les lleis aragoneses i així ho demana una part de la ciutadania d’Aragó. 

En aquesta línia, s’han presentat mocions a l’Ajuntament de Mequinensa, l’Ajuntament de Fraga i la Comarca del Bajo/Baix Cinca. El PSOE ha estat el partit que ha preparat les mocions en els tres casos i sempre han estat aprovades amb el vot negatiu de VOX i l’abstenció o vot positiu dels altres partits. En tots els textos es defenia el català i l’aragonès com a llengües pròpies, amb les característiques particulars dels parlars locals, i es demanava la seva protecció tal com ordenen les lleis aragoneses. Se sol·licitava la no derogació dels articles que fan referència a les nostres llengües, de la Llei 2/2016, de 28 de gener, de les Mesures Fiscals i Administratives de la Comunitat Autònoma d’Aragó, on s’indica que l’aragonès i el català d’Aragó, amb les seves varietats dialectals, són les llengües i modalitats lingüístiques pròpies a què es refereix l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia d’Aragó de 2007 i la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó. De manera paral·lela, es demanava al Govern d’Aragó el compliment de la carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries que obliga a respectar l’àrea geogràfica de cada llengua i fugir de posicions que no guardin els criteris científics dels lingüistes. Finalment, s’exigia la protecció de l’ensenyament de la llengua al sistema escolar aragonès per no treure drets als joves del nostre territori.


Publicat a Temps de Franja n. 161, abril 2024

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: