La tradició del tronc, o la tronca en aragonès, té origen precristià, segurament ve d’un antic ritual per fer despertar la natura lo dia del solstici d’hivern. Sabem també que els troncs servien per fer foc i, al voltant, se celebraven cultes als avantpassats. El cristianisme va fer evolucionar la tradició i cagar lo tronc va passar a ser una festa infantil del dia de Nadal o de la nit de la Col·lació.
Actualment, al Baix Cinca la tradició ha perdut molta força i Pare Noel s’encarrega d’amagar-la més cada camí. Aquest panxut amb los colors de la Coca-Cola no té cap tipus de respecte per les tradicions locals i cada any el trobem més present als nostres carrers. Poca gent es qüestiona la possibilitat d’ignorar-lo perquè és molt més còmode seguir la norma que anar contra el capitalisme, també és veritat.
Malgrat els temps complicats, enguany a Fraga s’han fet almenys dos actes on el tronc de Nadal ha estat el protagonista. El primer, el dia del Mercat de Nadal organitzat per l’Associació d’Amics del Casc Històric. Aquell dia, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA va treure un tronc enorme i el va posar a la plaça. Més de 300 persones hi van participar i van tastar lo dolç i la fruita que cagava lo tronc si cantaves la cançó típica en qualssevol versió familiar. Uns dies més tard, des de l’Ajuntament, es va preparar un joc de pistes que acabava quan els participants les trobaven totes i aconseguien un tronc de Nadal. Era una activitat familiar que va agradar molt.
Potser humanitzant-la i d’alguna manera urbanitzant-la, és com la tradició del tronc pot continuar. La infantilització de la festa pot ajudar a treure’l de la crisi però el panxut té un equip de màrqueting molt més potent. Los xiquets no diran mai res perquè quanta més gent porti regals millor!
// Paco Tejero
Publicat a Temps de Franja n. 164, gener 2025