Gran Recapte 2018

Chelats Sarrate

Lo Tronc de Nadal a Fraga

Written by Rosa Arqué on 19 de desembre de 2017. Posted in Baix Cinca

//Rosa Arqué

Diumenge 17 de desembre més de 200 xiquets i xiquetes es van reunir al Cegonyer de Fraga per fer cagar lo tronc. L’Institut d’Estudis del Baix Cinca va tornar a col·laborar en l’Associació d’Amics del Casc Històric de Fraga per fer que la tradició del tronc continue present al nostre Nadal.

Grans i petits van aprofitar per passejar per Fraga, visitar lo pessebre de Ca Cabrera, lo pessebre vivent , lo mercat d’artesania i la plaça on estava instal·lat lo tronc gegant.


(Foto: Ramon Mesalles)





(Fotos: Amics del Casc Històric)

  
(Foto: Rosa Arqué)


(Foto: Rosa Arqué)

Share on twitter

Share on facebook

Tags: Baix Cinca

Trackback from your site.

Comments (1)

Lo Tronc de Nadal a Fraga » Temps de Franja - La Franja

22 de desembre de 2017 at 09:44 | #

[…] llegint…Source: Lo Tronc de Nadal a Fraga » Temps de FranjaSource: Lo Tronc de Nadal a Fraga » Temps de […]

Reply

Leave a comment

You must be logged in to post a comment.

SUBSCRIU-TE

Vinyetes al vent

Posted in Opinió, Vinyetes al vent

Share on twitter

Share on facebook

Veure la vinyeta

Esparpillant paraules

Coneixes la meua vila?*

Written by Roberto Albiac on 6 de maig de 2022

Lo primer camí

A les mestres*

Written by Redacció on 17 de desembre de 2021

A fons

Cent anys de Joan Perucho*

Cent anys de Joan Perucho*

// Artur Quintana

Joan Perucho nasqué a Barcelona, al barri de Gràcia, al carrer del Torrent de l’Olla dins d’una família de classe mitjana. La mare era de Medina del Campo i el pare de Guàrdia de Tremp. En aquell mateix carrer tingueren anys a venir el domicili els mequinensans Edmon Vallès i Jesús Moncada. En fer els 18 anys, el 1938, Perucho defensà Barcelona des dels antiaeris del Carmel dels bombardeigs dels sediciosos, i l’any 1939 en poc més d’un mes passà de defensar la República a participar en l’ocupació de la Menorca republicana per part dels nacionals. Això li permeté d’obtenir el carnet d’excombatent que als anys 40 anava molt bé per a obrir portes. Potser d’aquella estada bèl·lica menorquina li va eixir, sense adonar-se’n, el seu gran interès per la cultura bizantina ben present a l’illa.

Share on twitter

Columnes

La resposta aragonesa

La resposta aragonesa

// Lluís Rajadell

Per reivindicar-se aragonès als anys de la Transició calia rebutjar tot allò que vinguera o estiguera relacionat amb Catalunya, començant per la llengua. Així ere i, per desgràcia, encara ho és en gran mesura. Jo sempre havia parlat català amb mon pare, mos iaios i amb els veïns i amics del poble, Vall-de-roures.

Share on twitter

Cultura

‘D’arbres i progressies’ de J. M. Gràcia

‘D’arbres i progressies’ de J. M. Gràcia

// Carles Sancho Meix

M’acaba d’arribar el 8è volum de la col·lecció en català «Lo Trinquet» que edita l’Instituto de Estudios Turolenses, que enguany compleix 75 anys. Es tracta D’arbres i progressies, un poemari de l’amic Josep Miquel Gràcia Zapater amb qui comparteixo el Consell d’Edició de la col·lecció amb l’Artur Quintana que, a més n’és el director. «Lo Trinquet» és un ambiciós projecte editorial, que s’inicià el 2009 amb Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua catalana dels orígens als nostres dies a cura d’Artur Quintana i Font, dedicada a editar obres en català d’autors de Terol o que hi estan vinculats, així com també de temàtica terolenca de qualsevol autor. En esta mateixa col·lecció Gràcia ja havia publicat el tercer volum en vers Pasqual Andreu, lo Florit, sobre el famós bandoler de la Sorollera que va portar de corcoll les autoritats i la guàrdia civil a finals del segle XIX i principi del XX del nostre territori.

Share on twitter

Opinió

L’home i el medi ambient*

L’home i el medi ambient*

// José Miguel Gràcia

L’actualitat és per a mi una font de temes per escriure aquestes línies i amb qualsevol d’ells ho podria fer, tot i que en tinc un sempre present per la preocupació que em produeix a mesura que passa el temps. Segurament el lector haurà pogut llegir recentment algun petit article meu, relacionat amb aquest mateix assumpte i del que ara parlaré, i ho faré aprofitant el major espai que ara tinc. També ho vaig fer en aquesta revista [Compromiso y Cultura] l’any passat amb un llarg article. Pot pensar el lector que és una fixació meua la idea de les energies renovables, així com l’escalfament global del nostre planeta i les seues conseqüències. Tant se val, el lector té el dret a opinar el que vulgui i encertarà si pensa que realment és una dèria meua. Tot i així, considero el tema de tanta importància que per més que s’escrigui mai en serà suficient. Any rere any el problema és més greu i una gran part de la ciutadania roman tranquil·la sense adonar-se, crec, de la magnitud del problema, ni de les seues conseqüències actuals i futures.

Share on twitter

Share on facebook

Avança l’ocupació

Avança l’ocupació

// Artur Quintana i Font

La frontera lingüística de la llengua catalana al nostre país va ser establerta amb tot detall per en Joan Coromines en un article seu del 1959 sobre els noms dels municipis aragonesos de llengua catalana, i partint d’aquest estudi es va redactar l’avantprojecte de Llei de Llengües de 2001 —Aladrada n’ha difós el mapa, que també es pot consultar a la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó. Podria semblar que la qüestió era resolta. No ha estat així. Ja el 1997 en iniciar-se l’ensenyament optatiu de l’aragonès ho va ser no només a pobles de llengua aragonesa, ans també a pobles fronterers de llengua catalana, on corresponia ensenyar català i no pas aragonès. Les associacions d’estudi i foment de la llengua catalana al nostre país ho van denunciar i ho segueixen fent: debades. Cap reacció per part de l’administració, ni de la universitat, conselleria, la Direcció general de Política Lingüística, els inspectors, mestres, ajuntaments, partits polítics, etc., per a aturar aquest esguerro.

Share on twitter

Share on facebook

Territoris

A la presentació d’«Espills Trencats» a Vall-de-roures

A la presentació d’«Espills Trencats» a Vall-de-roures

// Carles Terès

Lo nostre company Màrio Sasot va presenta la novel·la Espills Trencats a la capital del Matarranya el 22 de desembre de 2017.

La presentació va anar a càrrec, a més de l’autor, del director general de política lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López; l’editor de Gara d’Edizions, Chusé Aragüés; la regidora de cultura de l’ajuntament de Vall-de-roures, Asunción Giner; i el president de la Comarca, Rafael Martí.

Share on twitter

Publicitat

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Share on twitter

Share on facebook

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Share on twitter

Share on facebook

TERMES Y CONDICIONS D’ÚS

POLÍTICA DE PRIVACITAT

POLÍTICA DE COOKIES

Share on twitter

Share on facebook

Amb la col·laboració de:

Share on twitter

Share on facebook