Els balls de coques són tradicionals i se’n poden trobar per moltes comarques. El nom prové de les coques que se subhasten o es venen i que donen dret a ballar amb una xica, molts camins amb la coca a la mà. Aquesta tradició, arrelada en la cultura popular, celebra la comunitat i l’alegria de viure.
A Fraga, als anys setanta es va voldre recuperar lo ball que es ballava el dia de Santa Ana. Uns joves del poble, entre els quals es trobava Julián Arellano Mesalles, van registrar lletres, puntets de jota i música amb què van reconstruir un ball de coques aparegut al que es va ballar fins al començament del segle XX a Fraga. La Rondalla de la Penya Fragatina el va incorporar al repertori i l’ha ballat dins i fora del nostre territori. És evident que si l’ha ballat, també l’ha cantat i el públic ha escoltat la lletra tan nostra que diu: «A Santa Ana ballen coques, mare, deixe-m’hi anar, com que soc tan balladora tots me trauran a ballar». La lletra reflecteix el desig de la joventut de participar en una festa que és més que un ball: és una expressió viva de la cultura i la tradició local.
Pel que fa a la música, lo Ball de Coques de Fraga té diverses parts, però normalment és una tonada de jota. Aquesta estructura musical permet una certa flexibilitat i improvisació, fet que contribueix a sa popularitat i adaptabilitat al llarg dels anys.
Actualment, un grup de persones apassionades pel folklore popular ha proposat que lo Ball de Coques isque dels escenaris i torne a les places i carrers de Fraga, on qualsevol persona pugue ballar-lo, tocar-lo o cantar-lo. La iniciativa pretén fer sentir a cada fragatí i fragatina que lo Ball de Coques li pertany i que el valore com una part de la seua identitat, de la mateixa manera que valore lo percal o los mocadors de gall. Es busca trencar les barreres entre l’espectacle i la participació activa, promovent una experiència més autèntica i comunitària.
En resum, es pretén presentar lo Ball de Coques tal com es ballaven a l’època de les nostres jaies, amb naturalitat, espontaneïtat i sense l’ornament de l’escenari. Aquesta visió vol retornar la dansa a les arrels més pures, on l’important no era la perfecció tècnica, sinó la connexió emocional i social entre els participants. A més, es busca revitalitzar espais públics com a llocs de trobada cultural, on les generacions més joves puguen aprendre i valorar les tradicions.
Originalment, els balls de coques incloïen passos de ball i coreografies específiques que es transmetien de generació en generació. Eren danses senzilles i permetien la participació de moltes persones, cosa que fomentava la cohesió social perquè creava un ambient festiu i de comunitat. La transmissió oral i pràctica és un dels tresors del patrimoni immaterial, i mantindre-la viva és crucial per preservar la riquesa cultural del territori.
I eix és el punt on es vol arribar amb aquesta iniciativa: treure lo Ball de Coques a les places i carrers de Fraga, afavorir la participació de tothom, crear un bon ambient festiu i assegurar que aquesta tradició continue viva per a les generacions futures. Des de l’organització ens recorden que el projecte està obert a persones de totes les edats i habilitats, des de ballarins i músics fins a aquells que simplement volen formar part de la festa popular. Tothom es pot inscriure als tallers i participar en la festa gran del dia 26 de juliol a Sta. Ana. És una activitat inclusiva i intergeneracional i quanta més gent n’hi haurà millor quedarà tot perquè Santa Ana es convertirà en l’escenari perfecte on mos reunirem, ballarem, tocarem i cantarem una bona estona.
Qui la ballarà, qui la ballarà,
la primera coca?
Qui la ballarà, qui la ballarà?
La xica la sopa.
A la plaça ballen coques; mare, deixe-m’hi anar,
que les ballo molt boniques
i me trauran a ballar.
Qui la ballarà, qui la ballarà,
la segunda coca?
Qui la ballarà, qui la ballarà?
La xica la mosca.
A Santa Ana ballen coques;
mare, deixe-m’hi anar,
com que soc tan rebonica
tots me trauran a ballar.
Presentació del Projecte // Marina Barrafon
‘Cancionero Popular del Altoaragón’
Publicat a Temps de Franja n. 162, juliol 2024