Inauguració del pou de gel del Cegonyer
// Rosa Arqué
L’any 2020 va quedar marcat a la nostra memòria com a l’any més fort de la pandèmia de la COVID-19, ara bé, afortunadament, al nostre territori també es van produir episodis que entraran a formar part de la nostra memòria col·lectiva d’una manera més positiva. Per exemple, una petita part dels habitants de Fraga, concretament els que vivíem al Cegonyer, vam haver de confinar-mos a casa, al mes de març, sense saber què passaria amb aquell forat que havia aparegut a la plaça principal del municipi cap a finals de gener. Segons deien, n’hi havia una fuga d’aigua que havia amerat el terreny i la part sòlida de la plaça (aquelles rajoles roses!) no va aguantar i es va afonar. Durant aquells mesos, quan els veïns eixíem als balcons a aplaudir o a prendre l’aire, miràvem com els moixons, els gats i les herbes anaven colonitzant aquell pou que feia quatre dies estava amagat davall de la plaça.
Ara ja sabem que el monument que va aparèixer de repent, després de més de dos segles amagat, era un pou de gel, enorme, de 8 metres d’amplària i 10 de fondària, que va ser construït l’any 1616. Un pou de gel al mig de la plaça més important de la Fraga actual, però als afores de la Fraga del XVII, això no ho hem d’oblidar perquè pot ser una de les causes de la poca vida útil que va tindre el pou i de la poca presència a la memòria de la gent. Si us interessa el tema dels pous de gel, a Fraga n’hi havia 3, us recomano el llibre de l’Aránzazu Montaner Satorres, Pous de gel de Fraga, tres segles d’història, editat per l’IEBC-IEA.
La pandèmia va afluixar, es va presentar el projecte de l’obra i va començar un camí complicat i lent perquè s’havia de coordinar la normativa de Patrimoni, la protecció del pou i la reforma de tota la plaça. Finalment, es va arribar a un punt que convenia més o menys a tothom i van començar les obres, que van acabar a finals del mes de setembre del 2023, justet un dia abans de la inauguració que va tindre lloc el dia 29.
Així que lo pou de gel, qualificat de bé d’interés cultural (BIC), ja està rehabilitat i ha quedat a la vista davall d’una coberta de vidre. El dia de la inauguració, els tècnics van recordar que el que s’ha fet és una neteja de les pedres i la instal·lació d’una escala per a poder baixar i observar les parets del monument tal com les van construir al s. XVII. La intervenció ha suposat la reurbanització del Cegonyer, el desplaçament de l’estàtua de La Fragatina i la peatonalització d’una part del conjunt urbà, un canvi important al cor de Fraga que us invitem a visitar.
Publicat a Temps de Franja n. 159, novembre 2023
Tags: Baix Cinca