Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Recerca i divulgació del català a la Universitat de Saragossa*

// Javier Giralt Latorre i Maite Moret Oliver

L’àrea de Filologia Catalana ha estat un veritable centre de recerca i divulgació del català a la Universitat de Saragossa, ja que, des dels seus orígens, ha dirigit la seva atenció cap a l’estudi de la llengua catalana a la Franja d’Aragó. Els professors de llengua i literatura catalanes d’aquesta Universitat –Maria Rosa Fort, Javier Giralt i Maite Moret– han dedicat els seus esforços a investigar el català d’Aragó des de perspectives diverses.

Un dels punts més forts de la tasca duta a terme és la que té a veure amb la història del català en terres aragoneses. A través de diversos projectes de recerca, de caire nacional i regional, han aconseguit aplegar un corpus documental molt important procedent de totes les comarques catalanoparlants d’Aragó; un conjunt de documents que ja s’han començat a estudiar i que ha donat com a resultat algunes publicacions com La llengua catalana en documentació notarial del segle XVI d’Albelda (Javier Giralt), Llibre de testaments (1397-1429) d’en Pere Oriola, notari de Fondespatla. Edició i estudi lingüístics (Javier Giralt), El pleito del guiaje ganadero de Ribagorza (1316-1319). Edición y estudio histórico-lingüístico (Maite Moret i Guillermo Tomás) i «Sie manifesta cosa a tots hòmens». El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Javier Giralt i Maite Moret); o també els articles de Maria Rosa Fort sobre manuscrits de Fraga y del Matarranya del segle XVI. Dins d’aquesta mateixa línia cal remarcar la tesi doctoral de Maite Moret Oliver, titulada Documentació notarial aragonesa del segle XIV escrita en català. Edició i estudi grafemàtic (2010), fins ara l’única redactada i defensada en català a la Universitat de Saragossa. En l’actualitat, i des d’aquesta perspectiva diacrònica, ens trobem engrescats en un projecte sobre documentació medieval ribagorçana, que ha estat subvencionat per la «Cátedra Johan Ferrández d’Heredia, de lenguas propias de Aragón y patrimonio inmaterial aragonés».

També ha estat important la recerca dialectològica, amb tota una sèrie de contribucions a través de les quals s’han descrit algunes àrees ben interessants de la Franja. Aquest seria el cas de Aspectos gramaticales de las hablas de La Litera (Huesca) i Lèxic de la Llitera, dues publicacions de Javier Giralt que provenen de la seva tesi doctoral sobre aquella comarca; o també les investigacions dutes a terme per la Maite Moret sobre el lèxic de la navegació fluvial de la seva localitat natal, Mequinensa.

Pel que fa al vessant sociolingüístic, cal esmentar-hi dues incursions cabdals que han permès conèixer la situació real del català a la Franja en dos moments sincrònics diferents: la primera, publicada en 1995, és l’Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón, realitzada per quatre professors de la Universitat de Saragossa (Mª Antonia Martín Zorraquino, Mª Rosa Fort, Mª Luisa Arnal i Javier Giralt); i la segona, publicada en 2018, és Llengua i societat a la Franja: anàlisi de l’enquesta d’usos lingüístics (2004-2014), coordinada per Natxo Sorolla i duta a terme amb la participació, entre d’altres, de Chabier Gimeno, Miguel Montañés, Maite Moret i Javier Giralt, tots quatre professors de la susdita Universitat.

També l’onomàstica de la Franja d’Aragó ha estat present en la tasca investigadora d’alguns docents de la Universitat de Saragossa. Al costat de l’estudi de la toponímia d’alguns pobles de la Ribagorça de la mà de Jesús Vázquez Obrador (dins el projecte Toponimia de Ribagorza, dirigit per Javier Terrado des de la Universitat de Lleida), els professors Giralt i Moret han enllestit algunes recerques sobre els noms de lloc de la Llitera, del Baix Cinca i de la Ribagorça.

Durant aquests anys de docència i d’investigació, tampoc no hem deixat de banda una tasca tan important com és la divulgació científica (la lingüística, la història de la llengua, la dialectologia, la sociolingüística…, també són ciència!), perquè estem convençuts que l’investigador de qualsevol àmbit científic ha d’assumir aquesta responsabilitat, indispensable per formar una societat crítica, sigui quin sigui el seu nivell acadèmic o cultural. En aquest sentit, s’han organitzat diferents trobades d’especialistes orientades a estudiants, a mestres i a professors del nostre territori ‒o de qualsevol altre‒, com la que es va presentar entorn de la figura de Joan Coromines l’any 2000, o la jornada que es va fer sota l’auspici de l’Associació Internacional de llengua i literatura catalanes (AILLC) l’any 2016, de la qual va eixir una publicació amb les diferents ponències i pòsters que s’hi van presentar. Així mateix, s’han coordinat cursos extraordinaris a la Universitat de Saragossa al voltant de les llengües minoritàries, i minoritzades, d’Aragó des de diverses perspectives: el primer, es va celebrar a Ansó en 2015 i fou dirigit per J. Giralt i Ch. Gimeno; posteriorment, a Jaca, se n’han desenvolupat quatre més (entre 2017 i 2020) dirigits per J. Giralt i F. Nagore.

No sempre esdevé tasca fàcil incloure una parcel·la tan petita com és l’estudi del català a la Franja en les reunions científiques nacionals i internacionals, però creiem que és un deure i un compromís per part nostra ser-hi presents, on expliquem a què ens dediquem i com duem a terme la nostra tasca investigadora des de la nostra institució acadèmica i al nostre territori. Perquè, si no ho fem nosaltres, qui ho farà?

Maite Moret i Javier Giralt a la presentació a Alcanyís del llibre El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (13/6/18). / Carles Terès

 


*Publicat a Temps de Franja n.148, gener 2021

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

Vostè ha de ser connectat per publicar un comentari.

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: