// M Llop
La tarda del quinze de febrer plovia a Saragossa, era una pluja lleugera, agradable. Caminava lentament; no volia arribar a l’Alfageria on seria testimoni, una altra volta, de la caiguda legislativa de la llengua que parlem a l’Aragó Oriental. Durant els últims vuit anys s’han aconseguit progressos importants en relació amb les llengües minoritzades a la nostra comunitat: Creació de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, d’una Direcció General de Política Lingüística, reconeixement de la nostra literatura reactivant els Premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero, etc.
A la sessió del Parlament de les Corts d’Aragó es debatia i votava la proposta no de llei 69/24 sobre la pluralitat lingüística a Aragó presentada per Chunta Aragonesista.
José Luis Soro, el diputat de CHA en la seua intervenció va recordar als parlamentaris els arguments científics i acadèmics que denominen català a la nostra llengua. Ahir vam ser testimonis de la incultura i la insolència dels dos partits que sumen majoria al nostre govern.
El resultat de la votació va ser el següent:
VOTS A FAVOR: 31
VOTS EN CONTRA: 36
Quan van sortir de la sessió plovia en la nostra ànima, i no era pluja agradable.
