El Museu del meu poble

// Amalia Franc (alumna de 6è curs del CRA Nonasp)

Quan vaig anar al museu, dos hòmens ens vam fer una guia per tot l’edifici. Primer, ens van explicar la part d’avall; aquesta part estava plena d’objectes de l’agricultura com carros que estiraven els rucs per arar la terra…. i ells ens van explicar que abans utilitzaven els nonaspins i uns altres pobles.

Alumnes del CRA de Nonas en una visita al museu. / Josep Maria Ràfales

Després, vam pujar a la part de dalt on estava la casa vella. Ens digueren que les famílies nombroses (d’uns 8 germans) se separaven entre els nois i les noies. Els nois dormien en la part d’avall, on estava la palla, en canvi les noies dormien totes en una habitació i ajudaven a la mare a tasques de casa. Una cosa molt injusta tant pels nois com per les noies.

També, ens van dir que a les cases tenien només una o dos habitacions. Algunes cases tenien un water encara que la majoria no tenien cap. En les cases quan no tenien aigua, les dones anaven al riu a agafar-la amb unes espècies de garrafes de ceràmica molt grans. Elles les omplien d’aigua i tornaven a casa amb la garrafa al cap.

Després, vam anar al pis de dalt. Allí hi havia una barberia on deien que anaven els hòmens a afeitar-se i tallar-se els cabells. També, vam veure un col·legi on deien que quan algú es portava malament li ficaven un barret de ruc i anava per totes les classes perquè la resta dels xiquets es rigueren d’ell. També, hi havia una tenda i una carnisseria.

Jo, he anat moltes voltes a aquest museu, però això no vol dir que no siga molt bonico!!!