Catalunya i un manifest franjolí

//Juli Micolau

Primer de tot, per dignitat, per la meua llibertat individual, m’hagués agradat adherir-me al Manifest de “personalitats” de la Franja en suport al referèndum que vaig veure publicat al Vilaweb el divendres 29 de setembre. Si en el seu moment no ho vaig fer és perquè ningú m’ho va comunicar. No voldria considerar-me “personalitat de la Franja” pel fet d’haver publicat algun poemari però per haver-los escrit em prenc el dret a la paraula i m’hi afegeixo, aquí i ara. Puc decidir d’incloure’m al costat dels reprimits el passat 1-O i així ho faig. I no només això sinó que em vull dirigir amb sentiment d’amistat, amb afecte, amb solidaritat amb Catalunya pels fets ocorreguts el passat 1-O per desitjos de democràcia i anhels de llibertat.

Comprenc que posicionar-se en qüestions com les referides crea debat, i d’això es tracte. Posicionar-se a favor o en contra, inclús abstindre’s o refugiar-se en el silenci són opcions però el que cal són actituds de defensa de la terra, cultura i llengua comú. En nom d’una entitat cultural com pot ser ASCUMA o posem pel cas Iniciativa Cultural de la Franja, generaria conflicte a casa nostra d’afegir-se en assumptes com el comentat? Els seus membres són lliures d’afegir-se en col·lectiu, particularment o no inscriure’s enlloc però com a soci numerari de l’Associació Cultural del Matarranya estaria bé que la comunicació fos més fluïda, sobretot, amb els aspectes més sensibles. I així ho demano.

Els lligams de veïnat, familiars, econòmics, lingüístics, en definitiva, d’amistat i alegria que tenim amb els nostres germans de Catalunya, a mi, personalment, me mereixen tot el respecte i consideració, ara i sempre. Dixit.