Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Alcarràs: retrat d’un món en fallida*

// H. S.

Per fi s’ha estrenat Alcarràs, la cinta de la directora Carla Simón que va guanyar l’Ós d’Or de la Berlinale 2022 a la millor pel·lícula el febrer passat. Hi havia molta expectació i sembla que el públic ha respost: a hora d’ara és la segona pel·lícula amb més públic als cinemes espanyols aquest maig (ha estat vista per uns 250.000 espectadors) i es pot trobar a 242 sales. Els experts calculen que aconseguirà recaptar dos milions d’euros quan acabe la vida comercial a la cartellera. Especialment destacat és, com no podia ser de cap altra manera, l’èxit que està gaudint a la zona del Segrià i el Baix Cinca, on es va rodar: Alcarràs, Aitona, Bell-lloc, Torregrossa, Cervera, Bellvís, Artesa i les Borges Blanques han reobert els seus cinemes per acollir la pel·lícula.

Hi ha cinemes de Lleida que un mes després de l’estrena en continuen programant sis o set sessions diàries. A Mequinensa hi va haver quatre projeccions un mateix cap de setmana i van comptar amb la presència d’alguns dels actors, que van conversar amb el públic abans i després del visionat, i de fet el cinema mequinensà va haver de tornar a programar la pel·lícula el següent cap de setmana. Comptat i debatut, unes xifres boníssimes per a una pel·lícula en què tothom qui vinga d’un entorn pagès s’hi sentirà reflectit.

I és que tal com explica l’actor protagonista, Jordi Pujol Dolcet, la pel·lícula «parla dels problemes de veritat» dels pagesos. «Ara els pagesos que hi ha aquí no fan com abans, que produïen cinc mil quilos de préssecs, ara n’has de fer un milió, però la gent és la mateixa. Els problemes són els mateixos de la pel·lícula. Els conills se’ns ho mengen tot, és un desastre! Els preus no van bé. Ens trobem que l’any passat amb el sec i la pedra no va quedar quasi fruita i enguany ha fet una gelada que ho ha mort tot, gairebé. Molta gent no podrà collir. La fruita als supermercats és caríssima i el pagès no cobra el que ha gastat en la terra. I el problema dels panells solars, en aquesta zona on estem, també està en boca de la gent, volen fer una planta solar de 800 o 900 hectàrees, i no està clar si és bo per al territori. Déu n’hi do, està ben clavada aquesta pel·lícula. Si no paguen el que toca al pagès que fa la fruita, que fa la feina, que cuida la terra, desapareixerà. Hi ha molta gent gran, a la gent jove li costa de quedar-se». Un seguit de problemàtiques fa anys que s’arrosseguen i que no sembla que cap institució sàpiga redreçar. El resultat: la fi del model tradicional del petit propietari agrícola i l’abandonament de les terres o la seua concentració en grans propietaris.

Segons la seua directora, Carla Simón, sovint es diu que els joves no volen dedicar-se a la pagesia però ella ho posa en dubte. «L’amor per la terra es transmet, com sempre, de generació en generació, però la manca de relleu la provoca que aquesta manera de viure no és sostenible i no permet viure’n dignament», va dir en una entrevista recent. Una possible escletxa, per a la directora, pot ser l’agricultura ecològica: «Si tu tens un trosset de terra i l’has de deixar als teus fills i nets, la cuidaràs. Si ets una empresa molt gran i la compres per explotar-la, ja és diferent. Això ha passat als EUA, on s’han fet servir productes tòxics que han fet que la terra ja no s’hagi pogut regenerar. Jo veig una mica d’esperança en l’agricultura ecològica, a petita escala, que requereix un altre tipus de cura i que és el futur. Crec que per aquí potser això ens pot salvar, però és cert que passar-se a l’agricultura ecològica per als pagesos suposa molt de temps». Ara els pagesos confien que l’èxit de la pel·lícula d’Alcarràs puga ajudar conscienciar tothom de les dificultats de la producció de fruita i de la necessitat d’aconseguir preus justos. Tant de bo!

Cartell de la pel·lícula. / Arxiu

*Publicat a Compromiso y Cultura, n. 90, juny 2022

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: