Ser o no ser ‘Heumanns’*

Escrit per Carles Terès a 20 de novembre de 2026

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

// Carles Terès

Acabo de veure Being Heumann (‘Ser Heumann’), títol que juga amb l’homofonia entre Heumann i el human anglès. La pel·lícula, basada en les memòries de la Judy Heumann, recrea com, el 1977, va liderar una de les fites més decisives pels drets civils als Estats Units. Durant gairebé quatre setmanes, més d’un centenar de persones amb discapacitat van ocupar pacíficament un edifici federal a San Francisco. No demanaven caritat, sinó justícia: exigien que se signés el reglament de la Secció 504, la primera llei que prohibia discriminar per discapacitat, aprovada el 1973 però sense aplicar. Aquella resistència va enderrocar barreres arquitectòniques i mentals, i va demostrar que l’accessibilitat és un dret i no una concessió de l’Estat.

Ha passat prop de mig segle i em pregunto què passaria avui si un col·lectiu amb discapacitat protagonitzés una tancada similar sota governs com els de Javier Milei o Donald Trump. L’egoisme, al contrari que fa uns anys, ja no està mal vist ni cal dissimular-lo. Ara és més fàcil culpar els més febles dels nostres mals: els que tenen alguna discapacitat o els que fugen de la fam per treballar del que sigui lluny de casa. Per cert, l’altre dia vam visitar uns familiars amb persones dependents al seu càrrec. Segons ens van explicar, no troben ningú que els ajudi a cuidar-les perquè a la seua localitat no hi ha «gent de fora». O sigui que si guanyen els de la «prioridad nacional» (i la poden aplicar), ja ens podem arremangar tots plegats.

En un món «egoistitzat» com el que ens està quedant, una protesta com la de 1977 no trobaria interlocutors, sinó desallotjaments policials i campanyes que titllarien els manifestants de paràsits, delinqüents i, si et descuides, terroristes. L’exemple de Heumann ens recorda que cap dret és etern i que, quan el poder considera que l’equitat entre tots els ciutadans és un malbaratament, la dignitat desapareix de la societat. Sobretot perquè a aquest poder l’ha votat una majoria de ciutadans.


*Publicat a La Comarca, 20 de novembre de 2026