Set fórmules rimades de Fraga*

Recopilades per mossèn Ferran Esteve Teixidó, de Massalcoreig

// Hèctor Moret

En el transcurs d’indagacions a propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó he topat amb la figura i l’obra de mossèn Ferran (Fernando) Esteve Teixidó, nascut a Massalcoreig el 1881 (o 1882) i mort a Seròs el 1962. Es tracta d’una persona que, fa més d’un segle, s’interessà en la descripció de la llengua i la cultura del Baix Cinca. Així, col·laborà intensament en el Diccionari català/valencià/balear (DCVB), tot i aportant-hi nombrosos materials procedents de Massalcoreig i, en general, del Baix Segrià i Baix Cinca. Amb el propòsit de difondre algunes d’aquestes aportacions, la doctora Maria-Pilar Perea publica el 2009 a Llengües i fets, actituds i Franges, Miscel·lània de treballs etnològics, filològics i lingüístics oferts a Artur Quintana i Font (p. 355-382) unes «Noves dades lingüístiques sobre l’Aragó catalanòfon. L’epistolari de Ferran Esteve a Antoni M. Alcover», alhora que hi ressenya d’altres aportacions de mossèn Ferran a la llengua i la cultura del Baix Cinca-Baix Segrià.

I ara i ací creem oportú reproduir una breu col·laboració que feu mossèn Fernando a Catalana. Revista setmanal, núm. 223 (30 de setembre, 1926) «Folklore», p. 286:

Fraga es una ciutat ben catalana. No hi fa rès que les geografíes oficials, sistema Calleja, la fassen d’Aragó, perque’ls sastres que van tallar lo vestit d’aquest país, fa a escassapenes una centuria, la incorporessen a la provincia d’Osca. En aqueix vestit, se n’hi veuen de gayes y retalls postissos! Si’s volgués negar la seva historia, n’hi hauría prou ab donar un colp de vista a la seva situació topogràfica per a convèncers de la seva catalanitat, confirmada més plenament pel séu lèxich y sintaxis, completament nostres.

Ma mare sempre m’hu dia: Xiquet, fés bondat y creu. Jo li feya per resposta: Al escuro no s’hi veu.

Les xiquetes de Vilella a la llum diuen candil, a la finestra ventana, y al jolivert perejil.

Si vas al molí t’adorms; si portes aygua, galvana: y si’t fiques a pastar te cau lo moch y la baba. Marieta del ull negre,

Marieta del ull roig; tantes voltes Marieta, què diantre serà axò?

Marieta, si’n vols vindre a la fira d’Igualada te’n compraré un’anell de la pedra virolada.

Ma mare me’n fa anà’a estudi an un llibre sense lletres; Alça María que’m xafes! repiquen les castanyetes.

A Sacamoreig: tu ray! A Miquerença: ay, no rès! A la Granja: ay, ta mare! Y a Serós: no tindràs fret!

Ferran Esteve, Pbre.

Recitades per Agustina Satorra, de Fraga.

*Publicat a Temps de Franja n.148, gener 2021