Tantes voltes que he pensat escriure de la nostra cooperativa, perquè va ser una gesta impressionant de tot un poble, quan recent acabada la Guerra cruel del 36, que ho va deixar tot desfet, es van posar em marxa per buscar una solució a l’extrema misària d’aquells anys; i eixa sortida no podia ser altra que una Cooperativa del Camp, per defensar los interessos de la majoria de la gent, llauradors menuts, decantats a les idees cooperativistes degut als maestres que havíem tingut durant la República.
Tantes voltes que he pensat en los fundadors més valents de la cooperativa perquè entre ells estave mon pare. Després, al morir-se de cop en 1969 lo secretari Jesús Ferrer, em va tocar a mi de dur durant quatre anys los papers, fer les qüentes lo millor que podíem, escriure les actes de les reunions, treballar en lo president i la junta per defensar clarament l’interès dels socis, o baixar en lo correu de línia al banc Central de la carrera Alejandre, per sacar milers de pessetes en metàl·lic, que se diu, per pagar la collida de les olives dels socis. I tot estava en ordre.
Volia escriure celebrant tantes coses del projecte econòmic i social més important que s’havia fet els çaguers setanta anys a la Codonyera… però eixo ja no serà possible de moment, perquè algunes sospites que corrien sotto voce de fa algun temps, sobre les irregularitats que podrie estar fent el secretari P.A. Sancho, s’han destapat deixant a la Cooperativa en una situació més que comprometuda a tots los nivells; i als impositors de la Secció de Crèdit, en l’amenaça de no recuperar mai més una part important dels seus diners.
Desitgem que la Junta actual, que tracte d’aclarir en molts esforços tot lo desgavell que ha deixat lo secretari en la seua fugida i el seu mutisme, puguen refer un mínim l’administració de la cooperativa, i descobrir per quins forats han desaparegut los diners dels socis. Després, la Justícia tindrà la çaguera paraula.
*Publicat a La Comarca, 18 de juliol 2025