(Als 30 anys de Viles i gents)
Al nostre terme de valls estretes i barrancs abans treballats, fora de les terres millors del costat del poble, que eren dels més rics, tot lo demés eren propietats molt menudes. Ben entafora del poble, teníem una vintena de corrals de bestiar, altres tants masos o masets en porta i serralla on alguns encara acampen; i un munt de casetes de pedra seca que ara les tenim totes assolsides. I aquí està la feina que haurem de fer per donar sentit a l’Associació que s’ha format per rescatar los edificis de pedra seca. Perquè com a mínim, s’haurien de posar en valor les més significatives, com la del Pinar del Camí Valljunquera, dels Camilos Penyarroya, feta en volta de canó de pedra seca integral; o mantindre alguna pels turistes, com la que hi ha als Canteresos dels Rallos, baixant a la Torrocella, que represente a la majoria de casetes del terme, fetes en quatre parets, una portalà sense porta, i la coberta de llumeres d’olivera o carrasca, a una o dos aigües, en les lloses damunt la fusta; i per rematar l’edifici un pam de terra ben posat, i ja teníem un refugi segur per aguantar tronades, calamarsa, cerç gelat o calor asfixiant.
Lo cert és que les casetes eren tan humils i estretes com les economies dels amos: un troçet pel parell de burros lligats al pissebre, lo racó del foc per cremar llenya i rostir alguna cosa pel dinar, estaques a la paret per la cistella i penjar la jaqueta de pana… i ja defora de la caseta, un banc de pedra (pedrís) per descansar o seure a dinar si feie bon temps.
Un detall que marcave l’estatus de bona traça, i bon gust dels propietaris estave en la posició de la caseta com a centre de la finca; a poder ser envoltada dels millors arbres de la nostra tradició i clima mediterrani, com la típica figuera maellana i la parra de bon raïm que havien plantat els nostres besavis o revesavis fa molts anys.
*Publicat a La Comarca, 30 de maig de 2025