Diu la gent que escriure és un acte de llibertat. Diuen que les paraules transformen societats, i poden operar com a motor d’un poble. Però tan prompte una persona es clava al gremi dels escriptors, s’adona d’una realitat molt diferent. Escriure no és un acte de llibertat, és un acte de resistència.
Perquè el món actual està preparat fet per i per a la producció. Es valora al que fabrica utensilis, al que els distribueix i al que els ven. Es valora al que fa cases i al que sap moure accions de Wall Street a la borsa de Shanghai. Però no hi quede, en aquest mon, espai per a la cultura.
I, tristament, això diu molt de natres com a societat. Diu d’un món on se’ns obliga a valorar allò material, se’ns obliga a dedicar-nos a altres faenes a la volta que escrivim. I això no es fa perquè sí, es fa perquè un poble sense cultura és un poble fàcilment manipulable.
Com ja he dit, de l’escriptura no es menja, i això és un respir per als senyors de la corbata. Imagineu lo difícil que seria manar a un país on tothom estigués format gràcies a la literatura.
Publicat a La Comarca, 25 d’abril de 2025