T’has fixat que cada vegada estan més de moda els cotxes antics a les xarxes socials? Solen aparèixer acompanyats de música clàssica i un aire de nostàlgia que evoca un idealitzat segle XX. A això podem sumar-hi el fet que marques com Santana, Ebro i inclús Hispano-Suiza estan tornant a llançar vehicles al mercat. Tot respon a la lògica de la nostàlgia: tornar als temps que no hem viscut però que, segons hem vist a TikTok, era millor que el món actual.
I no em malinterpreteu. No hi tinc res, contra els cotxes clàssics en concret. El problema és contra la idea de nostàlgia, d’un passat idealitzat on, suposadament, tot era millor. Els vehicles, com emblema del capitalisme i l’estat del benestar, s’estan utilitzant com una forma de blanquejar el segle XX.
Però hi ha molt exemples més. Des de la moda que recupera estètiques d’altres dècades fins a sèries i anuncis que ens venen un passat amb filtres càlids i cap arruga moral. Tot sembla dissenyat per fer-nos creure que abans la vida era més simple, més elegant, més humana. Però la simplicitat sol ser un privilegi vist des del retrovisor. El segle XX que ara es romantitza era també el dels silencis imposats, el de les fàbriques que engolien vides, el de les dones relegades, el de les fronteres tancades i les guerres normalitzades. Un segle ple de fum, no només dels motors, sinó també de les consciències.
Potser el problema no és mirar enrere, sinó fer-ho sense memòria crítica. El passat pot ser un lloc d’aprenentatge, però no un aparador. Si només en rescatem la postal, correm el risc de repetir els mateixos errors que van cometre els nostres avis.
*Publicat a La Comarca, 16 de gener de 2026