Sembla, pel que sento i llegisco, (horroritzat) que a Fraga hi ha un problema de seguretat i crec que tenen raó aquelles persones que expressen la seua preocupació.
La realitat del meu poble és que resulta perillosíssim passejar pel carrer i no sentir l’amenaça permanent sobre la nostra tranquil·litat i benestar; perquè vas caminant pensant en les teues coses i de sobte t’arriba un missatge al mòbil indicant que el banc t’acaba de cobrar un comissió desorbitada, que t’ha pujat de forma unilateral l’interès que pagues per la hipoteca, que t’ofereix lo rader en inversió per a fotre’t los poquets diners que tinguis estalviats, etc. No és casual que, diria per petició popular, ara tenim tots los caixers automàtics al carrer; resultava massa perillós dentrar a l’entitat financera i mirar de treure diners sense ser assaltat pel propi banc en qualsevol de les maneres descrites anteriorment o alguna de nova, que a creativitat no els guanya dingú.
Un cop ben passejat, si vols anar a comprar també pots ficar la seguretat del poble en perill, ja que estem rebotits de grans superfícies que amb les sues pràctiques (és por dir dumping astí?) ens han privat del petit comerç local que teníem i ara, no només paguem uns preus estratosfèrics pel productes, sinó que, a més a més, ens han privat del tracte proper, que (entre altres coses) ens permetia comprar a deshora o de fiat, amb botiguers i botigueres que coneixíem de tota la vida.
Una de les altres grans inseguretats té a veure en l’anomenat mercat de treball (mercat deu ser perquè aquelles persones que ens dediquem a treballar no som més que mercaderia per a qui ens contracta), concretament amb lo que abans era agricultura i ara és agroindústria. La irrupció dels latifundis, figura inèdita a eixa zona, ha provocat l’acumulació de riquesa en poques mans i una generalització de l’explotació laboral que ha transformat la nostra societat en una societat de misèria, de tal manera que han aparegut les misèries de qui se vol aprofitat de la gent pauperitzada, per les condicions laborals, per a treure més profit a part o a conseqüència del que ja treuen los empresaris del camp. Est benefici pot ser econòmic (pisos llogats, a tant lo llogater que poden ficar a dintre, sense tenir en compte ni l’espai ni la salubritat ni els més mínims serveis: aigua, llum, etc.) com social. Lo benefici social obtingut té, entenc, dues vessants: d’una banda la deshumanització d’eixes persones precaritzades que comporta que no siguin tractades com a persones, lo que ajuda a les empreses aprofitar-se d’elles impunement i, d’altra banda, eixa deshumanització deriva en desconfiança i por cap a allò que no té característiques humanes i, per tant, ho podem convertir en una amenaça; tal i com van fer el nazis amb el jueus, per ficar un exemple entenedor.
També tenim altres problemes de seguretat com un riu brut. Un riu que de tant contaminat no podem ni menjar els peixos que l’habiten (article 39 1.a del capítol VII del «Plan General de Pesca de Aragón para el 2025. BOA del 08/01/2025) sense ficar en perill la nostra integritat. Això ho podem traduir com que, en temps d’una gran sequera, ens podem trobar en la paradoxa de patir restriccions d’aigua mentre la veiem passar pel davant de casa sense poder beure ni una gota.
Passejar per Fraga? Continua sent un dels grans plaers de la vida. Els carrers i carrerons de dins de Fraga (ara diu que li diuen «casco» com si fos una Xibeca) continuen mantenint uns traçats meravellosos. Allí encara hi ha persones al carrer fent la xarrada, bevent, (sense necessitat de bar, tal i com se fie abans en lo porró o el barral) menjant o jugant a cartes; xiquets i xiquetes jugant a tota mena de jocs… Clar que eixes persones que juguen i ajuden a mantenir els carrers allun de la monetització i mercantilització no tenen los vuit cognoms de Fraga, són eixos que alguns no volen anomenar ni persones i sí, fan soroll, tal i com sempre han estat los carrers del meu poble: sorollosos i carregats d’alegria.
Crec que podem ser capaces de canviar la mirada d’odi per una mirada amistosa que ens pugui fer grans en la diversitat que és l’eina de subsistència més efectiva que té l’espècie humana en contraposició a la uniformitat. També podem deixar de carregar el pes de la inseguretat sobre les costelles dels més dèbils i assenyalar a qui veritablement ens està fent la vida més difícil. Així que, si vols, ho podem anar solsint juntes, que sempre resulta més enriquidor.
* Policia secreta romanesa que tenia, entre d’altres, agents i informants a tots los nivells i estructures del partit i del govern, així com de la societat per a informar sobre qualsevol activitat o opinió contra el règim