Joseph Göebbles no va inventar la propaganda, però la va retòrcer i evolucionar d’una manera que només el poder més absolut pot arribar a fer. George Santayana, per la seua part, era un reputat filòsof, autor d’una bona quantitat de treballs profunds, de lectura complexa i de molt pensar que, en un d’eixos treballs, va sentenciar: «aquells que no poden recordar el passat estan condemnats a repetir-lo» I pareix que de tant repetir la frase del George ha acabat esdevenint una veritat, tal i com vaticinava el Joseph que passaria.
Qualsevol persona que hagi passat per una classe d’història tindrà gravada, en grafit o tinta, la maleïda frase de Santayana a uns apunts, segurament groguencs i perduts, i que això no ha ajudat a poder-la ficar en qüestió.
Enguany, 2026, és any de celebració. Concretament celebrarem noranta anys d’un dels fets històrics més importants de la historia contemporània occidental, per la seua extensió, durada i transformació social. Parlo del dia 19 de juliol, moment en que el poble (davant la passivitat, quan no dimissió, del govern de la República, en qualsevol de les seues formes) va eixir al carrer i va frenar el cop d’estat feixista i va capgirar el sistema.
La revolució del 1936 va suposar l’explosió de tot allò que es venia gestant des del segle XIX i ho va realitzar en la seua màxima expressió, arribant a portar la jubilació als 55 anys, la prohibició del treball infantil i tantes altres qüestions. El comunisme llibertari va permetre l’emancipació de les persones, la desaparició del treball assalariat, la supressió dels diners (no sense dificultats) i la ficada en pràctica de «el montón de Kropotkin», la consciència generalitzada de que no eren necessaris caps ni mandataris… Les persones van passar a formar part del centre de l’organització social i política de la vida perquè eren les mateixes persones les que decidien quina era la millor manera d’organitzar-se.
A Fraga tot això va passar de forma tant ràpida que, astí, se va crear el primer Consell d’Aragó. És a dir, en la pràctica tant Fraga com la comarca eren lo centre de la transformació social a l’Aragó, cosa que és ignorada, cada vegada més, per una part important de la població local.
Després va arribar la propaganda (i la repressió) per part del comunisme i del socialisme marxista, desprestigiant aquella organització social. Més endavant va irrompre la repressió i la llosa de silenci del feixisme, que va amagar, juntament amb els cadàvers, les idees sota una capa ben gruixuda de calç viva o colgades a una cuneta. Allavonces arriba el moment de preguntar-se si allò que en Santayana va sentenciar té alguna solta.
Paradoxalment, l’oblit i no l’estudi, ha estat la màxima aplicada per aquells que no volen que tot això torne a passar, ignorant la maleïda frase, però hi ha qui encara ho va solsint.
Publicat a Temps de Franja n.170, juliol-agost 2026