Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

La higiene, la dutxa i la tecnologia

// Patrici Barquín

Quan era petit lo de la higiene general quedava circumscrit al dissabte. Així que durant la setmana calia sobreviure com bonament podíem. Colònies comprades a granel per onzes i nebulitzada excessivament per cabell i roba; ràpides rentades de cara i mans a correcuita a l’aigua gelada, i mocadors humits, que haguera dit que eren fets de paper de vidre, refregats per la cara, pa intentar mantenir-me mínimament polit mentre tocava acudir un dia i un altre a mestra, a la mestra franquista.

Quan arribava lo cap de setmana tocava fer dissabte, i fer dissabte implicava, a part de la neteja de la casa, la neteja dels fills. Així recordo que quan me despertava fart de dormir, la mare ja m’esperava a la cuina amb una olla d’aigua al foc i un cossi a la vora de l’estufa rossenta de tanta llenya com li havia ficat. Me pujava a una cadira i me despullava amb molt d’amor, abocava l’olla d’aigua calenta, afegia aigua freda mentre jo ja estava tremolant de fred, m’agafava al braç i m’introduïa suaument a l’aigua tèbia a la vora de l’estufa. Seguidament agafava espart i tall de sabó i m’esfregava ben fort fins que no quedava ni un racó amb restes del franquisme acumulat durant tota la setmana a mestra. Acte seguit, com si fos un ritual màgic omplia un topí d’aigua tèbia i l’abocava molt a poc a poc per a esbandir tot lo sabó. Desprès m’embolicava amb la tovalla i me deixava assegut a una cadireta a la vora de l’estufa fent-me gaudir de la calentor i de la lleugeresa del meu cos nu, net i escalfat. Per acabar esmorzava en la tranquil·litat de saber que desprès tocava eixir a jugar al carrer i no anar a la mestra que tant odiava.

Tot eix ritual dels dissabtes no va durar massa temps. Recordo que mon pare, que te una gran imaginació i una capacitat pels treballs manuals increïble, va fabricar una mena de protodutxa que consistia en un petit dipòsit connectat a una mànega amb carxofa que fèiem anar a l’estiu com si fos una gran festa. Però eix invent i eixa alegria no va durar massa, ja que al poc temps vam canviar de casa i esta ja tenia una dutxa que dispensava aigua calenta a discreció. Adéu als banys dels dissabtes. S’ha acabat allò del cossi d’aigua calenta, l’estufa rossenta, les abraçades de la mare i la màgia del topí deixant caure l’aigua com si fos una poció curativa. Ara tocava dutxar-se cadascú sol i qualsevol dia de la setmana. I va passar que de mica en mica, enlluernats per la tecnologia vam deixar de banda lo realment important: esfragar i esfregar fins fer desaparèixer tot vestigi de franquisme del nostre cos. I així de mica en mica lo fascisme va anar ficant-se per aquells puestos que no tenien la nostra vigilància permanent. Primer una mica davall de les ungles, desprès una ombra gris als torterols i a la que ens n’hem volgut adonar ja ha ocupat tot al nostre voltant i ara ens les hem d’empescar per a trobar l’espart i lo tall de sabó i lo topí màgic que lo faci desaparèixer per sempre més de les nostres vides, però això no se fa d’avui pa demà, tot això cal que ho anem solsint així, col·lectivament.

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: