Diuen que la columbofília és una mena d’art que consisteix a criar coloms i ensinistrar-los per a que el carter no hagi de trucar dos cops, ni un, ni aparèixer per casa a l’hora de dinar. Dic lo del carter, perquè sembla que el principal objectiu d’empapussar eixos bitxos no és fer un bon brou, sinó que volin d’ací cap a allà portant missatges, escrits a un paperet.
Passa que cada any, pels vols d’octubre, quan comencen a guaitar la poteta les banderetes, los militars i les glòries passades; la columbofília (la passió per Colom, no pels coloms) esdevé un enaltiment de l’orgull patri (no sóc jo) per les glòries passades, que de tant passades ja creiem podrides, però que sistemàticament i amb la persistència del colom que torna una vegada i un altra al colomar, se van repetint.
Enguany, la radera ocurrència ha estat emetre un documental sobre els orígens i no sé quines coses més, del Cristòfol Colom. Això sí, tot revestit de ciència i coses del saber. Bufa!, que si les coses del saber s’haguessen investigat fent un «reality show», me penso que encara estaríem fent volar coloms per a entregar eixes columnes a temps, cosa que ni la tecnologia més ràpida ha aconseguit que passe.
Per acabar, i ja no molesto més, això de l’afició pel Tòfol Colom o Columbofília, i per les rentadores de fets històrics, està agafant cada any més força, gràcies a polítics de tots colors que perden l’oremus en les coses de la pàtria. Hi han que fan lloances més tosques cridant visques a n’allò i a n’allò altre; hi han que són més subtils i fan un programa de tele que diuen que investiga els orígens d’un tal Colom, però al final, tots los missatgets venen lligats a les potetes de vells coloms que només de nomenar-los fan venir esgarrifances. Ara, si voleu, ho podem anar solsint col·lectivament i engegar allà tants vols de Colom o d’àliga.
Publicat a Temps de Franja n. 163, novembre 2024