Capitalisme per a ‘Dummies’
// Patrici Barquín
Fa un temps, una persona prou assenyada, em va proposar lo repte de fer-me una lliçó de capitalisme per a “Dummies”. Això sí, enmig d’una festa a un bar a altes hores de la matinada. Així que em va explicar la paràbola de la gerra i la escuma de cervesa que diu:
La justícia social, al capitalisme, s’administra com si d’un bar es tractés. Imaginat que les persones més riques del mon són com gerres que se van omplint i fent escuma fins que, allavonces, comencen a desbordar. Doncs eixa escuma que desborda és la que no es poden beure les persones riques i és la que ens toca a la resta, i així se van omplin gerres i gerres fins a arribar a totes les capes socials, és a dir, per a que hi hagi diners per a tothom han de ser tan rics los rics com per a que puguin desbordar les gerres.
Jo, davant esta paràbola, vaig quedar una mica emboirat, recordeu que tot això passava a un bar a hores indecents, i desprès d’acabar de parlar de lo diví i lo humà, vaig marxar cap a casa amb la intenció de ficar ordre al terrabastall mental que se m’acabava de desfermar. Més que rés perquè si ficava l’ordre en aquell moment, lo meu amic deixaria de parlar-me per sempre més. Sóc una mica malcarat quan m’encenc i, a més a més, la refutació de plantejaments absurds no pot a anar acompanyada de gradació alcohòlica.
Així que, a l’endemà, ben dormit i millor despertat, vaig decidir que jo no volia convertir-me en qui espera que caigui l’escuma que desborda la copa de qui vol una cervesa fresca i saciant. No vull rebre com a recompensa allò que s’escorre per la conillera. No vull allò que destria lo tirador de cervesa i se barreja en tota la porqueria que s’acumula a la safata durant tota la nit. No vull estar envoltat de borratxos que me deixen llepar les restes que no volen i que intentin que visca de la il·lusió de creure’m un borratxo més quan en realitat no sóc més que un llepa-restes. Així que pa eixes coses del capitalisme, si no és que teniu una millor manera d’explicar-ho a qui no entén eix sistema, no compteu amb mi. I això que he mirat de solsir-ho tant com he pogut.
(Foto Marek Kosmal, CCO)
Tags: Se va solsint
Trackback from your site.