Any Joan Fuster

// Francesc Ricart

A aquestes alçades no ha de caldre presentar el gran Joan Fuster. Ara fa cent anys del seu naixement a Sueca i enguany s’està celebrant l’Any Joan Fuster. Primer, s’aprovà al ple del Consell de la Generalitat Valenciana el 19 de novembre de 2021 i després s’hi van afegir altres administracions.

Joan Fuster ja fa anys que falta, des del 1992; massa jove, algú tan brillant i amb tant de pes, poc més que insubstituïble per a una cultura com la nostra; massa jove, com els nostres Jesús Moncada i Josep Galan. Massa buits per a una llengua i cultura que no van sobrades.

De fet, aquest deu ser un dels objectius de les celebracions. Remarcar i valorar la feina, en aquest cas de l’autor de Nosaltres, els valencians, per la llengua i la cultura catalanes. I, si més no, valguen aquestes ratlles també per fer constar l’efemèride a TdF.

Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear, que conformen la Federació Llull, aquest mes d’octubre van fer a Sueca un homenatge al savi Joan Fuster, l’home que va «verbalitzar» més bé aquesta cosa dels Països Catalans. Les relacions de les tres entitats del nostre àmbit lingüístic no són fàcils ni còmodes ateses les circumstàncies autonòmiques de cada un dels tres territoris, però les tres entitats, davant el perillós retrocés de l’ús social de la llengua catalana, s’han compromès a elaborar un diagnòstic exhaustiu de la situació lingüística de tots els territoris que s’ha d’acompanyar de propostes d’actuació i ho han fet aprofitant l’«excusa» de l’homenatge al gran assagista valencià.

Per què no hi és la Franja en aquests «llocs». S’hi hauria de ser si volem ser coherents, si s’entén que volem salvar la llengua catalana a les nostres comarques. Pensem-hi com es pot fer, com es pot articular una participació des de la Franja amb la resta de les terres de l’àmbit lingüístic, amb el compromís institucional que calga, certament, un compromís valent i decidit sense prejudicis estranys. Pot ser una de les feines a entomar per l’Institut aragonès del català que, com es deia en el número 153, signat per la Redacció, ha de «dur a terme la important tasca d’investigar i garantir un desenvolupament normalitzat d’aquestes dues llengües minoritzades». Una feina enorme, no ens n’hem d’amagar ningú, però que ha de ser més costeruda, per no dir impossible, si es fa sol, aïllat de la resta del món català.

---

Publicat a Temps de Franja n. 155, novembre 2022