2018 i el nom de les coses

// Francesc Ricart

Com hem començat l’any! Després del discurs del president Lambán de cap d’any, amb el seu nou paper d’adalil de les espanyes davant el perill català, ha eixit la notícia de l’escàndol editorial que suposa l’ús del mot catalanoaragonesa —la corona— en els llibres de text dels nostres xiquets; quina gosadia, amagar Aragó, el veritable protagonista de la Corona! I pocs dies abans d’enviar aquest article, ha continuat el serial del viatge de Lleida a Sixena amb el trasllat del quadre extraviat de la Mare de Déu… Per a il·lustrar el serial us recomano el reportatge sobre la monografia «Sixena, la història falsejada» d’El Punt Avui (23.01.2018). A més d’un li canviarà el color de la cara i potser el de l’ànima. Com em va passar a mi en conèixer la gran pensada del Gobierno de Aragón d’enviar el llibre Tejidos de vecindad als alcaldes dels pobles veïns. En aquest sentit, el de «cantar» veritats, cal agrair l’interessant article de Glòria Francino en el número 136 de TdeF, on explica el camí seguit per aquest afer des del moment fatídic de la segregació de les parròquies del bisbat de Lleida.

M’aturo a l’actuació del President Lambán —perdoneu, però no puc evitar associar-lo amb un Lambán que feia lluita lliure als anys 50, de 1900— que en poc temps ens ha donat tantes lliçons de patriotisme aragonès, esperant sens dubte els rèdits corresponents; si no, no s’entén tant fragor en la batalla (en una lluita amb el contrari desemparat): les posades en escena amb el «ditxós retorn» de les obres al monestir de Sixena, enmig dels moments que viu el Principat de Catalunya, aprofitant la força del 155; o el capítol de la tramesa del llibre esmentat als alcaldes del Baix Segre, on volia donar una lliçó als pobres veïns parlant-los de la «desraó absoluta del plantejament secessionista». Una gran sensibilitat per fer amics. Els alcaldes d’Alcarràs i Seròs, ja l’hi van agrair, retornant-li el regal.

Quant a la cosa de la «corona catalanoaragonesa», arribes a pensar que no tenen gaire feina els responsables de les Conselleries aragoneses per a ficar-se en aquests embolics nominals. Jo m’apunto al que n’ha dit l’IEC: «absoluta repulsa al que no és sinó un cas inadmissible de censura i d’atac a la llibertat d’expressió».

Amb l’any i amb l’últim TdeF en paper, també hi he vist novetats «nominals», com la del títol de la plana que hostatja aquest article: ja no apareix a la secció Països Catalans, ara vivim —l’article i articulista— a Catalanofonia (per cert, el corrector em marca «falta» i el terme més pròxim al diccionari de la GEC és ‘catalanofòbia’). Deu ser una adequació als nous temps? Una qüestió estètica? Un servidor, Sixena amunt i avall, Lambán d’ací cap allà, continuaré fidel a la llengua de ma mare, que enguany hauria fet 100 anys. Que l’any 2018 ens siga ben propici. Salut!