Lo cresol
La diplomàcia del president Lambán*
// José Miguel Gracia
// José Miguel Gràcia El dilluns 7 de febrer el Sr. Lambán es va reunir al Pignatelli, seu de la Presidència, amb l’organització, associació, espai, partit polític o el que sigui, Societat Civil Catalana (SCC). No cal dir que en democràcia cadascú es pot reunir amb qui vulgui a nivell individual i privat. Ara bé,
LLEGIR-NE MÉS
La insostenible costa de giner*
// M. D. Gimeno Puyol
// María Dolores Gimeno Pels romans giner era el mes del deu Janus, que tenia una cara mirant al passat irrecuperable i l’altra al futur incògnit. A l’imaginari popular significa una costa difícil de puiar, perquè sol arribar amb la dalla de la mort a la mà. Ho diuen les estadístiques, i ho explica, segurament,
LLEGIR-NE MÉS
El ribagorçà, nova llengua romànica?*
// Artur Quintana
// Artur Quintana Ho ha proposat en José Antonio Saura, romanista de la Universitat de Saragossa, d’ideologia obertament expressada a la seua coneguda frase: eso que se ha dado en llamar catalán común o estándar. Investigant llengües pirinenques en Saura s’adonà que els romanistes no sabien si definir el seu parlar de Grist, a la Vall
LLEGIR-NE MÉS
La llengua és més que comunicació*
// José Miguel Gracia
// José Miguel Gràcia Generalment trobarem en qualsevol diccionari aquesta primera accepció sobre llengua o idioma: «és un sistema de comunicació propi d’una comunitat humana». Així és, però és moltes coses més. Al món hi ha unes sis mil llengües, tot i que poden desaparèixer la meitat o més en el transcurs del segle XXI
LLEGIR-NE MÉS
L’Emèrit i el seu acompanyant*
// José Miguel Gracia
// José Miguel Gràcia Recentment s’ha publicat la notícia de l’amistat escandalosa de Joan Carles I amb Abdul Rahman El Assir, comerciant —traficant seria el qualificatiu correcte— d’armes, en cerca i captura. Aquest freqüent acompanyant actual de l’emèrit havia estat jutjat a l’Estat espanyol per evasió d’impostos, uns 15 milions, però no es va presentar
LLEGIR-NE MÉS
A les mestres*
// Redacció
Totes hem tingut, tard o d’hora, una mestra que ha provocat un canvi dins nostre, substancial però discret. Un canvi que potser hem tardat anys a entendre, en relacionar amb aquella “absurda redacció” que mos va manar en tornar de les vacances, o amb aquell poema tan avorrit que vam haver de recitar per Sant
LLEGIR-NE MÉS
Els límits de la justícia*
// José Miguel Gracia
// J. M. Gràcia Amb força regularitat durant tota la pandèmia hem advertit, més a prop o més lluny de cadascú de nosaltres, les actuacions de la justícia envers les mesures restrictives de les diferents autoritats governamentals i sanitàries, ja fossin locals, autonòmiques o del Govern central. Fiscals que recorren una determinada ordre limitadora de
LLEGIR-NE MÉS
Optimisme crònic*
// Redacció
// Raquel Llop Conèixer la veritat no et fa indiferent a ella. O no hauria. El camí més fàcil acaba sent esquivar la realitat, creure el discurs que es ven des dels grans altaveus i ser una ovella més del ramat, minvant així qualsevol escletxa d’autocrítica i confrontament. Assumir, assumir i assumir. Escapar del conflicte.
LLEGIR-NE MÉS