La violència persistent a Palestina, entre Tailàndia i Cambodja, o en diversos punts del continent africà no és fruit de l’atzar ni d’odis eterns entre pobles. És la conseqüència directa d’un passat colonial que va dibuixar fronteres sense escoltar els territoris, sense entendre’ls i, sobretot, sense respectar-los. Aquelles línies rectes, traçades per potències europees amb regles i compàs, continuen sent armes carregades.
A Gaza, l’expulsió i l’ocupació responen a una lògica de dominació antiga però encara vigent: la imposició d’un ordre pensat per garantir els interessos d’uns pocs i silenciar els drets d’un poble sencer. Palestina no viu un conflicte, viu una ocupació estructurada sobre una frontera creada sense consens ni legitimitat. La mateixa que avui es fa servir per justificar bloquejos, bombes i desplaçaments massius. El cas de Cambodja i Tailàndia segueix un guió similar. Les tensions sobre els temples de Preah Vihear no tenen a veure només amb diferències culturals o territorials, sinó amb mapes colonials francesos que van establir fronteres sense diàleg, deixant comunitats dividides i zones sagrades en litigi permanent.
L’any 1885, a Berlín, Europa es va repartir el continent africà com qui reparteix un pastís. Tribus germanes van quedar separats per línies artificials, mentre enemics històrics es veien forçats a conviure dins dels mateixos nous estats. Avui, molts dels conflictes al Sahel, al Congo o a la Banya d’Àfrica tenen l’origen en aquestes divisions imposades. La inestabilitat que viuen molts països africans no es pot desvincular del mapa que van deixar aquells colonitzadors que van posar les normes on mai no hi havien posat els peus.
La pau només serà possible si deixem d’acceptar com naturals aquestes fronteres forçades. Cal escoltar els pobles, reparar els danys històrics i desfer la idea que tot es resol amb murs i línies rectes. Si les fronteres van ser imposades des de fora, potser la llibertat només arribarà quan comencem a esborrar-les.
*Publicat a Diario de Teruel, 2 d’agost de 2025