El que ha passat a l’Hospital de Torrejón no és una anècdota, ni un error puntual, ni la mala praxi d’un directiu despistat. És la radiografia crua d’un model sanitari que ha assumit la lògica mercantil com a brúixola. Un document intern ha revelat que la direcció del centre ordenava seleccionar pacients segons la seva “rendibilitat econòmica”, una frase que en qualsevol sistema públic hauria de ser inconcebible. La idea que una persona pugui ser més o menys convenient segons els diners que generi és, senzillament, incompatible amb el dret a la salut.
Aquest escàndol no és un llamp en un cel serè. És el resultat previsible de convertir la gestió hospitalària en un negoci. Quan un hospital és governat com una empresa, es prioritzen els càlculs comptables per sobre del benestar de la població. I quan la primera pregunta és “quant costa?”, és inevitable que la segona sigui “a qui atenem primer?”. La medicina deixa de ser un servei universal per convertir-se en un producte amb criteris d’eficiència comercial. També ha sortit a la llum que es va arribar a ordenar la reutilització de material pensat per a un sol ús, una pràctica gravíssima que posa en risc pacients i professionals. Però aquest episodi, per escandalós que sigui, no és més que la punta visible d’un sistema que porta anys desviant-se del seu propòsit essencial. El centre del problema és la deriva ideològica que ho fa possible: un model sanitari en què la pressió per generar beneficis pesa més que la protecció de la salut pública.
La salut no és una mercaderia, i ningú hauria de ser tractat com una inversió de més o menys retorn. La sanitat pública va néixer per garantir que totes les persones, independentment del seu origen, la seva edat o la seva butxaca, tinguessin accés a una atenció digna. Si permetem que els criteris empresarials colonitzin aquest espai, acabarem acceptant com a normal allò que és profundament injust.
Defensar la sanitat pública no és un eslògan, és una urgència democràtica. O recuperem el control del sistema per posar la vida al centre, o acabarem pagant –literalment– amb la nostra salut el preu d’un model que només beneficia uns quants.
*Publicat a Diario de Teruel, 6 de desembre de 2025