Quan portem dos anys de l’escalada del genocidi que pateix el poble palestí resulte increïble veure encara persones que s’escuden en frases com «jo no estic informat sobre aquest tema, per això no em puc posicionar». Aquesta actitud no sols és una mostra d’indiferència, sinó també una irresponsabilitat social alarmant. Vivim en una època en què la informació és més accessible que mai: notícies, reportatges, testimonis directes que expliquen la seva realitat per xarxes socials i, fins i tot, canals independents que ofereixen visions diverses i constants del que passe al món. Excusar-se en la desinformació és, certament, una elecció conscient de tancar els ulls davant la realitat que se’t mostre per tots los mitjans i no, d’aquí a uns anys, no podrem dir que no sabíem què estave passant. Aquesta manca de responsabilitat ciutadana no afecte només el cas palestí. És un reflex general d’una societat que, tot i tindre a l’abast milers de fonts, prefereix la comoditat de la ignorància. No és que la informació no hi sigue, és que molts no volen fer l’esforç mínim d’accedir-hi, contrastar-la i treure’n conclusions. Mos hem acostumat a viure en una bombolla de distraccions, on preval l’entreteniment ràpid abans que la comprensió crítica del que ens envolte, abans que utilitzar el propi cervell per a alguna cosa. I el problema és que aquesta actitud no és neutra. Quan un ciutadà decideix no informar-se, renuncie també al seu paper en la societat: el d’exigir responsabilitats, el de defensar drets humans, el de posicionar-se davant les injustícies. La ignorància escollida és còmplice del poder i perpetua les violències. No informar-se equival a legitimar el silenci, i el silenci, al final, sosté la barbàrie i mos fa còmplices d’allò que està passant. Per això, en un món que creme constantment, no és admissible refugiar-se en l’excusa de la desinformació. Tenim l’obligació moral de cercar, escoltar i entendre. Estar informades no és una opció, és un deure col·lectiu que defineix la qualitat democràtica i ètica de la nostra societat i que serà, sense cap dubte, allò que marcarà la diferència i mos posarà al cantó correcte de la història.
*Publicat a Diario de Teruel, 4 d’octubre de 2025