Vivim un moment en què la brutalitat a Palestina ja no és només una atrocitat local, sinó un símbol global de com és de perillós que l’extrema dreta es normalitzi. Gaza, amb el seu bloqueig, els bombardejos constants, la fam i la destrucció de les estructures de vida, esdevé un escenari que ens demostra com es construeix i es legitima un nou ordre mundial basat en la desigualtat, el silenci i la violència. Quan es parla de sistemes d’apartheid o de genocidi legal –termes reconeguts internacionalment–, no són exageracions: descriuen estructures de dominació que busquen no només controlar el cos físic d’un poble, sinó desmuntar la seva cultura, la seva memòria i la seva existència. Quan la raó moral no té veu als parlaments ni als tractats internacionals, s’imposa la força militar i l’armamentisme com a llenguatge universal. Palestina també és un laboratori per aquesta nova escalada: noves tecnologies de control, armes avançades i espols de legitimitat per a les intervencions que es venen com “necessàries”. De mentres, la resta del món observa, les veus civils clamen, però els governs tiben l’orella a interessos geopolítics i econòmics que prefereixen callar. L’extrema dreta no vol només afirmar-se; vol demostrar que pot fer-ho sense pagar cap preu, que pot violentar i expulsar, que pot definir el relat i imposar-lo. Però hi ha una resistència viva: gent que s’organitza, que denuncia, que exigeix que la solidaritat no sigui només un tuit, sinó acció política, sancions, reconeixement internacional del dret i reparacions. Si la causa palestina no s’entén com una lluita de tots, com una alarma sobre els perills que amenacen tot el planeta, aleshores ja haurem perdut abans de començar. Israel, amb els seus actes autoritaris i repressius, està unint forces amb una marea global que normalitza l’abús per motius d’ètnia, de religió, de poder. Nosaltres tenim una altra opció: negar-nos a acceptar que la barbàrie sigui el nou estàndard. Hi ha un futur diferent possible que comença per un alt al foc a Palestina, però també per no callar, per mirar als ulls de la injustícia, per reivindicar dignitat, per exigir que els estats, les empreses i la ciutadania es posin al costat correcte de la història.
*Publicat a Diario de Teruel, 11 d’octubre de 2025