És habitual veure als parcs i jardins grups d’adolescents asseguts als bancs, ajocats com gallines al respatller o pel terra, ben juntets, però cadascun totalment abduït pel seu mòbil, i així poden estar hores. En arribar a casa, els pares els demanen: “On has estat?”, i ells: “Al parc amb la colla”… Han estat al parc, sí, però més sols que la una, sense creuar una paraula amb els companys, llevat de “hola, tios” o “fins després”. Això pot semblar una anècdota, però les conseqüències, si no s’hi posa remei (i com?, em pregunto), seran catastròfiques. Italo Calvino escriu a El baró rampant: “Les associacions fan l’home més fort i fan ressaltar els millors dons de les persones aïllades, i ofereixen l’alegria, que ben poques vegades es té quan un actua per compte propi, de veure quanta gent hi ha que és honesta i valenta i capaç i per qui val la pena de voler coses bones”. Tots en volem, de coses bones, i si tenim un objectiu comú, el defensarem amb més força junts, conscients, amb esperit crític i lliures de manipulacions. Les xarxes anomenades socials no afavoreixen de cap manera estes condicions i son un instrument perfecte de propaganda en el pitjor sentit de la paraula: no requereixen cap esforç al receptor; el missatge és curt, es presenta ben embolcallat, prescindint de si el contingut és cert o no (veritat alternativa, li diuen a la mentida), i es repeteix tants cops com calgui, fins que te l’empassis; a més, no conviden al contacte social. A qui beneficia tot això, a l’individu o a interessos que no tenen res a veure amb les “coses bones” que volem? A punt d’acabar la columneta, m’arriba la notícia que, segons l’informe PISA, la comprensió lectora entre els joves s’ha desplomat i una de les causes és l’ús excessiu de pantalles, de manera que potser d’aquí a uns anys tinguem una societat d’analfabets funcionals sense criteri… En fi, si els joves no apaguen el dispositiu a temps, aviat anirem pel pedregal.
*Publicat A Diario de Teruel, 12 de setembre de 2026