Tasques escolars

// Marina d’Algars

Estam vivim la pitjor crisi des de la II Guerra Mundial, en paraules del secretari general de l’ONU, amb mesures excepcionals en tots els sentits. Però les classes per als xiquets, xiquetes i adolescents han de continuar per a donar una aparença de normalitat, avaluació inclosa. Mares i pares estan desesperats, es veuen en l’obligació d’aprendre urgentment formes noves de buscar i descarregar programes de plataformes desconegudes amb la finalitat de realitzar molts deures amb els seus fills o filles, i fer de mestres d’anglès, música, dibuix… La jornada escolar a casa s’ha duplicat amb relació als horaris presencials. Ningú no estava preparat per a utilitzar les tecnologies en una situació de crisi. El professorat ha hagut d’inventar-se unes estratègies d’educació a distància sense preparació prèvia ni els recursos materials i humans dels centres educatius. Tant el Consell Escolar, les Comunitats Autònomes com les direccions provincials, insisteixen a buscar normalitat a una situació d’excepcionalitat. Tenir un ordinador i WIFI a casa pareix que ja garantitza l’educació a distància. Però hi ha famílies de dos, tres fills amb recursos tecnològics limitats i aquesta situació augmenta la desigualtat ja existent. L’escola a l’habitatge, tal com està muntada, augmenta l’ansietat i carrega el sistema nerviós ja castigat per la situació excepcional que vivim. Els deures continuen sent la tortura dels alumnes; ni en un estat d’excepció se n’han pogut alliberar. Les tasques escolars tenien l’oportunitat de ser viscudes com una manera d’aprendre més vinculada al joc i a la distracció que a la disciplina. Des de la pedagogia, la persona del mestre o la mestra, la relació amb els companys, la vinculació emocional en la comunitat escolar mai no serà substituïda per una pantalla a l’ordinador.

/ CC-Annie Spratt-Unsplash